Inici d'aprenentatge

Aquest aprenent de blogger ha d’aprendre moltes coses. Moltes. 
Però sempre el camí es fa caminant. 
Piano, piano, al començament.
No hi ha objectiu marcat, més que caminar i comprovar amb el temps, amb la dosi imprescindible,d’autocrítica, de qué serveix. 
Si serveix d’alguna cosa aquest intent d’esdevenir, de manera més adient, un element més, diferenciat,de l’opinió publicada sobre temes polítics, econòmics i socials, d’interès col.lectiu , 

Com a voyeur, espectador, més, menys o gens interactiu, o gairebé rellogat en alguns casos, del fenòmen bloggaire a Catalunya, i en català, principalment, alguns blocs han esdevingut, per a mí, importants mitjans d’informació i de formació d’opinió de referència. 

 Nomès en citaré tres, per a mí mítics, i que van ser aparcats ja fa algun temps. L’Aeroplà del Raval, de Tina Vallès; les Notes al Marge, de Carles Miró, i Les Paraules i els Dies, de Teresa Amat. 

Aquells tres blocs em van convéncer que el mitjà era adient per a autors i autores bons, molts bons, com els esmentats.

 Sortosament ja tornen a estar, amb altres blocs nous, entre nosaltres.
Després, ja més tard, pel 2002, vaig començar a descubrir els blocs més marcadament polítics, sobiranistes, analistes de la coniuntura política catalana. I també en vaig descubrir de molt bons. 

Aquest va ser, a grans trets, el meu camí de Damasc a la blogosfera.

Ara i adès, per tant, a decidir sobre el tema a exposar, anar millorant aspectes formals i anar sortint a l’aparador. 

Piano Piano.

Demano disculpes, en general, per les errades i defectes que veieu. I per a alguns amics i amigues els blocs dels quals encara no estan linkats , i són molt valuosos, per errors propis, que intentaré subsanar ben aviat.. 

Per a les primeres setmanes, aquest aprenent, dubitatiu encara, ha demanat a valuosos amics i amigues, amb acreditada experiencia i qualitat que m’ajudessin a donar un nivell de continguts bó, inicial, a aquest bloc que jo sol, aprenent molt endarrerit, estic lluny d’assolir.
Per tant, anireu veient articles d ‘insignes bloggers i també un recull sintètic de 10 Consells/conclussions/recomanacions per a aprenents de bloggers sobiranistes, escrits per aquests/aquestes mestres que han tingut la gentilesa d’ajudar-me. 
Inaugurem, per tant, aquest nou bloc, amb en Joliu, que aborda, i tant, l’actualitat política,i amb la GukGeuk, la jove basca, que em/ens fa les seves 10 recomanacions. 

Un agraïment i reconeixement personal especial, per ambdòs, que han estat decisius en el naixement d’aquest repte, repte bonic i positiu, per a un aprenent com jo amb voluntat d’aprendre.
Cordialment,
Andreu

Primeres notícies

S'han acabat les vacances/dies de Nadal i Reis.

La primera, molt bona. Per a Catalunya, per a Convergència, per a CiU, per al sobiranisme, per a Artur Mas i per al propi Ramon Tremosa. Sense xivarri, sense mulladers previs inútils i confosos, un excel.lent cap de llista sobiranista. Preparat, documentat, capacitat, de pedra picada, "trepitjador" del pais, vinculat a l'Alta Ribagorça, rigorós, seriós, sense aixecar fum mai, es el prototip del que la Casa Gran facilita.

L'Artur Mas ha demostrat, novament, que sap dominar i control.lar els tempus polítics, i acaba de marcar un gol sensacional per l'escaire. Enguany serà un molt bon any. El començament, fabulós. Il.lusió, confiança, treball, informació, i discreció, fins el moment adient. Podem estar satisfets.

I benvolgut Josep-Empordà, sí, sí, necessitavem i necessitem "victòries" del catalanisme i del sobiranisme. I aquesta és una gran victòria inicial del plantejament obert d'en Artur Mas, CDC i la Casa Gran.

Cordialment,

Andreu