dimarts, 26 de maig de 2009

Caixes d’estalvi catalanes i fusions vanguardistes

Miracle tripartit
Montilla parla i parla del que no sap i es contradiu

El mut esdevé xerraire profeta. Algú sap el perquè?

I l’entès (Antoni Castells) s’ha tornat mut.

1.- El Sr. Montilla no s’ha caracteritzat mai, i menys des de que okupa la Presidència de la Generalitat, per la seva eloquència comunicativa. Fins i tot ha estat un dels seus maxims amics I col.laboradors, també des del Baix, Zaragoza, qui la nit electoral del 2006, afirmà , en castellà, es clar, “Hemos hecho presidente al mudito” . O sia, que no hi ha cap tó peioratiu, si l’utilitza primer que ningú un dels seus millor amics i col.laboradors. El Guerrita del Baix.

No l’hem sentit mai parlar públicament del 4rt. Cinturó; del pas del TGV pel mig de Barcelona; del Canal Segarra/Garrigues; de l’absurda limitació a 80 km/hora a BCN I rodalies; de la sequera Durant l’any passat, del compliment del que va oferir com a Ministre d’Indústria sobre la continuitat de la recepció de TV3 a tot el Pais Valencià, de l’atur galopant que ens afecta; de l’augment d’endeutament de la Generalitat, enguany, en 5.000 M. €, de l’Aeroport del Prat i la funció de la Generalitat en la seva gestió; de la 3a. hora de castellà; de la desgraciada aplicació de la demagògica ley espanyola de la dependència, a Catalunya; de l’anticatalanisme obsesiu espanyol, atiat per PPiPSOE ó per PSOEiPP; de la memòria històrica saurina sectarian;de les universitats catalanes, dels mestres, de la formació professional; dels contractes temporals; de l’energia nuclear; de la MAT; de la dependència energètica elèctrica de Catalunya….

Bé, podriem omplir pàgines i pàgines sobre molts altres temes importants per als catalans i catalanes ,sobre els quals no l’hem sentit dir ni un mot. Es el lideratge silenciós del mudito, diuen a Nicaragua. Sorprenent però real.

2.- El miracle de la Deesa. El miracle de les caixes.

Però fa 2 mesos, alguna Deesa de la Secta haurà aconseguit un miracle, limitat, però miracle a la fi.

Hem descobert a un Montilla xerraire, pels descosits, dia sí i dia també, sobre les caixes d’estalvi catalanes, el seu present i el seu esdevenidor.

Vaja, com si fos un especialista economic, en finances, i en entitats financeres. (nota 2).

Es prou conegut que una visita seva, amb Zaragoza, el 2004,a la Caixa, com una altra d’en Carod, quan ja manava el tripartit, 15 dies després, van aconseguir condonacions 100% de 7 milions d’euros, per al Psoe-psc, i de 2,4 M. € per a ERC (nota 2). Es, segur, una gran experiència. Algú ha sentit després, alguna vegada més, a la gent d’Esquerra dir alguna cosa sobre els peatges de les autopistes?

Vejam la doctrina accelerada Montilla sobre caixes, dels dos darrers mesos.

I, al final, caldrà fer alguna hipòtesi sobre que pretén Montilla amb aquesta “verborrea” exagerada, impròpia d’un autista , d’un president responsable, i d’una persona racional, responsables i rigorosa.

2.1.- El mudito es fa el liberal. 12 març 2009

Montilla descarta fusions a curt termini entre caixes catalanes. “Nosaltres sóm poc intervencionistes I si hi ha fusions per iniciativa pròpia de les caixes no tindrem res a dir: ho analitzarem.” (vegeu nota 3) . I altres perletes. Clar, estava al Cercle d’Economia I cal quedar bé.

2.2.-El xerraire està orgullós del que no es seu. 17 abril 2009(nota 4) -Això ja es més seriós. I més perillós pel que significa.

“Estem orgullosos del model català de caixes” 17 abril 2009

“No hi ha cap urgència ni necessitat de modificar la llei catalana”.

“El model català de caixes és el millor exempla de la contribució de la banca minorista al desenvolupament col.lectiu.”.

“Montilla es manifesta contrari a modificar la legislació de caixes”.

“El doble compromis –econòmic i social – de LES NOSTRES caixes d’estalvi configure un model del qua lens sentim especialment orgullosos”

(La Vanguardia, El Periòdico, tothom destaca les paraules de Montilla I li fan el garagara.)

Montilla , menteix, diu que està orgullós d’un model català, que els seus socialistes, inclos el Psc-Psoe, van dur al Constitucional i van intentar aturar via Espanya.

De la Llei catalana del 1985, en temps del Conseller Cullell, I del President Pujol, que els socialistes van votar en contra al Parlament de Catalunya, perque estaven a favor del model intervencionista de la LORCA aprovada pel Psoe a Madrid, amb els vots del Psc-Psoe, dos mesos després.

Narcis Serra, Joan Majó I Ernest LLuch, tres Catalans ministres espanyols del PSoe (members teòricament del psc-Psoe) estaven en el govern espanyol que lluità, fins el final, fins i tot, en les tramitacions parlamentàriers amb caire d’urgència a plé mes de juliol del 1985, per a que la llei catalana fos, nomès, un subproducte de la del Psoe (La LORCA), que volien que tingués la consideració de bàsica, i així mantenir una única jurisdicció central espanyola sobre totes les caixes. Van fracassar rotundament.

La Llei Cullell s’aprova l’1 de juliol,abans que la Lorca. I, emprenyats els socialistes, la dugueren al Constitucional. Recordem que en aquella època estava encara pendent de tancar-se el cas Catalana, la reacció socialista catalana, a través del govern Gonzalez, per a fer retirar de la política amb aquest escàndol ,a Jordi Pujol, després de la gran victòria per majoria absoluta de Pujol i CiU a les eleccions catalanes del 1984.

.

“Estem orgullosos del model català de caixes” 17 abril 2009 (nota 5)

“No hi ha cap urgència ni necessitat de modificar la llei catalana”.(El periódico 17 abril)-“El model català de caixes és el millor exemple de la contribució de la banca minorista al desenvolupament col.lectiu.”

“Aquest doble compromis –social i econèmic-.de les NOSTRES caixes d’estalvi configure un model del quals ENS SENTIM ESPECIALMENT ORGULLOSOS”(La Vanguardia 17 abril) (QUINA CARA, QUINA JETA!!!, SI EL VAN DUR AL CONSTITUCIONAL I EL VAN VOTAR EN CONTRA, ELS SOCIALISTES, ANANT SEMPRE EN CONTRA DURANT MÉS DE 15 ANYS!!!!!)

“El president de la Generalitat, José Montilla, va lloar les entitats d'estalvi catalanes i espanyoles pel seu doble paper "dinamitzador i integrador". "Ens sentim especialment orgullosos", va assegurar, del model estatal de caixes, que considera que no cal modificar perquè "manté la vigència".-Les caixes volen sumar, però no sumar-se. Com a mínim Caixa Catalunya. Ahir el seu president, Narcís Serra, va descartar una fusió amb alguna altra caixa i va assegurar que l'entitat "ha fet plans pensant només en ella mateixa" i en créixer "en solitari" i no mitjançant fusions. Avui 17 abril

2.3.-“ Montilla, ara, dona per fet que hi haurà fusions entre caixes.” -20 maig. – (Vegeu nota documental 6)

Al Parlament, sense que ningu li pregunti, i com no pot donar cap noticia positiva sobre l’atur, el finançament, rodalies, l’Aeroport, la crisi, el dèfici i el deute de la Generalitat, le miracle es produeix: Montilla ja és un xerraire sobre caixes. Com en sap tant, ja ho ha vist clar i ja ho ha decidit. Cal concentrar-se per a ser més grans. I el que havia dit abans? Ah, ningú se’n recorda.

Tots els diaris en fan portada. En Montilla, i els serveis d’agitació, propaganda i publicitat, (els que paguem tots) fan miracles. Portada, portada, portada, Sr. Montilla. (nota 6 amb links).

“Montilla espera fusions entre les caixes d’estalvis catalanes”-El Periódico 21/5

“Montilla preveu que es produeixin fusions entre les caixes d’estalvis catalanes. El president destaca la necessitat de guanyar dimensió per poder competir en el futur”..tot i que la situació de les entitats “es bona”. Diari de Girona 21 maig

“Montilla da por hecho que habrà fusiones entre cajas catalans-Las entidades mantienen contactos informales desde hace varias semanas.”-La Vanguardia 21 maig

“Montilla alienta las fusiones entre cajas catalanas”-Su Pais – 21 maig

I que han decidit? Ah, que farem un mapa!!!! Coi, per arribar a això, no calien tants anys, tants estudis, tantes contradiccions, tants acolloniments,..

A les conclussions, hi tornarem.

Però sempre una questió previa.

Estem a Veneçuela, o a Catalunya.?

El dictador Chavez ho fa. Recuperarem els bancs A i B, que seran nacionalitzats. I amb els diners de tots els veneçolans, remunerem molt bé al Sr. Botin, i tornem a tenir un gran banc veneçolà nacionalitzat, és a dir, 100% control.lat. Va sortir la idea de nacionalitzar-se del banc veneçolà? No, ni ho somiin. De cap manera. La idea/decisió va ser d’en Chavez.

I a Catalunya? Algunes caixes han decidit que necesiten superior dimensió a curt termini? No. Si entenem, com caldria entendre, que alguna caixa ho ha decidit, formalment, encara que sigui discretament, a travès d’un òrgan de govern col.legiat, que són els que valen. (Comissió Executiva, com a mínim)

Que algun director, o algun President, a títol personal, (PER QUÈ CAP DIRECTOR O CAP PRESIDENT POT COMPROMETRE’S EN NOM DE LA SEVA ENTITAT EN UNA DECISIÓ D’AQUEST TIPUS,? CAP, NI UN,

Cal tenir-ho present, perque el model català de caixes és un model racional i modern, i seriós, i són els òrgans col.lectius els qui ho han d’aprovar (cap persona individualment pot fer res de res al respecte,.), fins arribar a la seva Assemblea (amb majoria qualificada favorable), i desprès, en tot cas, ha de ser sotmesa a la decisió DEL CONSELLER D’ECONOMIA I FINANCES de la Generalitat.

I, va dir alguna cosa concreta?

No, el xerraire de fum mai concreta, en públic. Juga a les palpentes, habitualment.. Però xerraire intervencionista, i sembla que amb presses.. Presses? Per què? Per alguna situació concreta?

D’alguna caixa, NO, clarament NO.

Les 10 caixes catalanes tenen menys urgències problemàtiques ara (maig 2009) que fa 8 mesos (octubre 1988). I d’ací a 6 mesos encara en tindran menys, salvo sorpresas insospitades que ara són molt poc previsibles.

Doncs les presses seran d’altri, oi? Per ací anem bé.

Les presses, en tot cas, són dels socialistes catalans, del camarada maoísta, o d’algun gran baró, per diversos factors:

a)- cal passar el platet ben aviat per a les eleccions catalanes. Ell té experiencia. No cal recordar que en Montilla i en Carod són els dos únics polítics catalans que saben gestionar (¿?) , amb èxit, condonacions importants de prestècs importants no pagats.

Volen repetir la gira? Qui lo sa.

b)- I si no es passa el platet, es passa la instrucció de no concedir res a l’oposició. Estrany? Son els camaradas del Baix, amigues i amics.

c)- Col.locació per a després de la posible desfeta tripartita propera?(si es produeix) No s’ho plantegen ara, els de Nicaragua. El sector/lobby empresarial-socialista sí, i tant. Tenen pressa, molta pressa, en asegurar-se llocs o finançament privilegiat.

d)- Ha pactat, in secretum, amb en ZP, que farà que La Caixa ajudi a alguna caixa “sociata” en dificultats , de la resta de l’Estat, i que resti sota la “tutel.la directa central”, del B.España, com per a CajaMadrid, deixant sense efecte la competència total actual, des del 1980, en que es van asumir, i des del 1985, per Llei catalana?

e)- En un posible procès de fusions, ja se sap, les ambicions personals són forassenyades. I un intervencionista, com en Montilla, té més possibilitats de “posar a dit amics/interesos seus”.

f)- En qualsevol cas, passi el que passi, o no passi res, i molt menys a curt termini, en Montilla aconsegueix tenir “acollonits”, o “més predisposats” (més finament) a tots els presidents i directors de les caixes mitjanes i petites envers el que li pugui interesar. (veure nota 8)

g)- Narcís Serra té pressa. El temps passa. Té 66 anys. A què aspira? Té temps fins els 70, com a molt. Però amb un President nacionalista com Artur Mas, amb uns ajuntaments (després de les propers municipals) menys tripartits, o perdent-ne alguns d’importants (Barcelona, per exemple; Mataró, Tarragona, i Girona…), poques maniobres de gran arquitecte socialista podrà fer. Si en fa, ha de ser ara, els propers 10 mesos, si no hi ha eleccions anticipades a Catalunya ………….!!!!

3.- ENTRE LÍNIES EL 21 DE MAIG – Presidència (Montilla) actua molt davant la premsa i la Conselleria d’Economia i Finances i Antoni Castells estan muts.

Antoni Castells- “el govern no intervindrà per promoure fusions entre ls caixes d’estalvi catalanes i aquesta és una decisió que correspon als gestors de les caixes”. Més o menys, sempre ha repetit el mateix, fins i tot mitjan mes d’abril.

DESPRÉS JA NO HA APAREGUT ALS MÈDIA, sobre caixes.

Per què?

Hi ha desacord? En Castells no veu pressa on l’intervencionisme d’en Montilla veu urgències, per a poder contentar a alguns misters XXXXXXXX?

No es gens normal. Ni gens correcte. Que pretén, en especial, Montilla, amb/contra les caixes catalanes, que li ha fet canviar totalment d’estil de gestió, i que no ha utilitzat mai en cap altra matèria? Hi ha gats amagats? Ben bé, ho sembla. Ja se sap, amb els de Nicaragua, pensa el pitjor i ho encertaràs.

El Pais 21 maig: “Sin fijar horizontes temporales, fuentes del Departamento de Presidencia admiten ahora que hay conversaciones entre cajas, NEGOCIACIONES QUE ALIENTAS SIN INTERVENIR”.

A més, en Montilla fa màgia potàgia. “Alienta sin intervenir”- Quina trola, com cola, als diaris socialistes, quan es una absurd. I tant que intervé..i que hi vol intervenir més…………quan ningú, quan cap caixa, ho ha sol.licitat. Ja no es liberal, no, mai ho ha estat, més aviat, torna al maoisme on va militar.

Un altre exemple. Presidencia, sempre Presidencia.

Els qui matxaquen la premsa i els editors, sempre Presidència. (Isaias?, torna Bolaño?, ell mateix..)

I, en canvi, Economia i Finances no hi surt mai. Curiós? No.,MOLT PREOCUPANT; Moltíssim.

La incultura, encara que estigui a Presidencia, es posa a fer i desfer en matèries delicades, i que no volen soroll, i deixa al marge als que n’entenen i tenen les competències. Això del tripartit es pitjor que una telenovela veneçolana!!

El conseller d’Economia i Finances, Sr. Antoni Castells? Darrerament no diu ni mu.

I sobre caixes, sobre entitats financeres, el Sr. Castells, que n’entén molt (la seva vida professional el va fer estar, molts anys, al Servei d’Estudis de Banca Catalana, i sempre n’ha estat un bon especialista i estudiós, juntament amb altres grans professionals que estaven a Banca Catalana: Francesc Cabana, el millor historiador i coneixedor de la vida de les caixes catalanes; Arur Saurí, director del Server d’Estudis, Ferran Sicart, ara director general de política financera, i el propi Antoni Castells, especialista en finances, finances públiques i en entitats financeres.) no ha fet la mes minima declaració, ni de suport, al que va dient en Montilla. Els directius de caixes, els mateixos sindicats, si tenen algun tipus de confiança és amb en Castells, no pas amb en Montilla.

4.- Les fusions VANGUARDISTES…………De La Vanguardia.

Un altre element significatiu, per als “montillòlegs” és el paper, d’estruç i d’estraça, com un ariet, que està fent La Vanguardia, al servei , personal, de Pepe Montilla.

Dos periodistes, que no són responsables de la Secció d’Economia, han intervingut ja dues vegades, amb un gran desplegament de paper, per a fer de boy scouts de Montilla. Es conegut que, despatxat Bolaño, el bíblic Isaias va recomposar les relacions amb La Vanguardia, a base de diners. De molts diners. Suplements cada setmana, en exclusiva, a La Vanguardia, de qualsevol cosa. Mentre surti, i pagui, el nom de la Generalitat tot s’hi val. Presidència tracta molt millor, econòmicament, La Vanguardia, ara, que abans al Periòdico. I que mai havia estat tractada, econòmicament, la Vanguardia. A canvi de què? Ho desconec. Però no hi ha caritat, ni bona fé, ni suports a ONG’s. No. Altres coses, menys transparentables, naturalment, però que a Montilla li interessen molt i molt.

4.1.-19 abril- La Vanguardia “La crisis fuerza a las cajas catalanas a tantear vías de fusión”- Firma: Eduardo Magallon, redactor d’Economia de LV – D’origen madrileny, i después d’uns anys a la redacció LV a Madrid, retornà a Barcelona. Amb el tripartit -2, molt curiosament, publica moles scoops informatius i entrevistes a consellers i conselleres socialistas. Bon amic de Josep M. Alvarez,(UGT), hi col.labora molt soviet en tot tipus d’actes i ponències. Sempre aconsegueix notícies, en primícia, derivades dels bons fils que té (o que li donen, vagi vostè a saber) de Presidencia Montilla. (Audi, la posició d ela SEAT, la Nissan, etc., etc.). Molt citat per Miquel Iceta, també, en el seu bloc. Casualitats de la vida.

La portada del diari dominical, el més venut, era sensacionalista: “Las cajas catalanas exploran fusiones – El liderazgo de la operación y la dimensión ideal son claves- Algunas entidades reflexionan sobre posibles concentraciones

El 19 d’abril eren 2 dies después d’aquella “fardada” d’en Montilla , de que estava orgullos del “nostre” model de caixes, i que no calia modificar-lo. Bé, el dia 21, en dues pàgines amb fotos, cuadres , mapes i dibuixos, La Vanguardia ja informa que si, que a Catalunya caldrà reagrupar-se en 3 fronts, que les petites/mitjanes, POTSER, es reagrupin comandades per l’actual director de Caixa Sabadell, i comenta la transmissió de la “por”: En privat, alguns directors generals veuen bé la idesa i adhuc alguns han arribat a esposar-la en públic, amb alguna dosi d’ironia”.

Cap nom, cap nom, sembrar dubtes, sembrar divisió, leninisme informatiu habemus.

“Fonts de l’Administració –dictat de Presidencia Generalitat- diuen que el problema es escènic. Els consells respecctius són molt més refractaris a la idea, pel seu arrelament territorial. Però la idea s’està obrint camí”.

El periodista sembla que sigui el Conseller d’Economia i Finances. L’argument, únic, es que cal arribar al “mínim” per a subsistir, nivell que fixen els experts. Quins experts? No ho diu. Per això es periodista, en línia amb el Psc-Psoe.

Ara, per a donar cobertura a la parida, s’han inventat que els experts –fantasmes d’en Montilla (quins? Quan? On ho han dit? si us plau? ) parlen d’una dimensió mínima, per a subsistir, de 60.000/70.000 M. euros diu el periodista. 10 bilions de les antigues pessetes, al balanç. Justa la fusta, per a que els desitjos Montilla quadrin. Vegeu altres articles en aquest bloc, (premonitoris, potser, els 5 publicats sota el paraigua comú de El mite de les fussions al sistema financer (4), dels qual el darrer, de finals de març, sobre LES 10 CAIXES CATALANES- Moltes? poques? Travesses, inclou informació concreta), on els experts « reals » situaven, no fa gaire temps, 2anys, una dimensió mínima de 8.000/10.000 M. €. ). Está xupat. Si jo m’invento un mínim altíssim (que no resisteix camp comparació amb cap realitat, ni a Espanya ni a cap pais occidental), em surt el que m’agrada. I ja està. Maoisme malament après.

I, en un titular dels més contradictoris i falsos dels darrrers anys, diu : « La integración de las 7 cajas pequeñas supondria pocas duplicidades ». (veureu tot l’article, però no us ho creieu que basicament tot es fals i inventat, a través de la nota 7) Ara bé l’invent : si 7 departaments centrals que es dediquen basicament al mateix, amb les distàncies que hi ha, no són duplicitats, que vingui un altre expert, si us plau.

Si no hi ha duplicitats de xarxa quan 6 de les 7 caixes mitjanes/petites estan a tocar tocar a molts barris de BCN i altres municipis, es que no veiem res.

I la gran justificació escolàstica, 2 dies després de la intervenció (diferida un any, pel cap baix) de la CCMancha, per ser dirigida i presidida per socialistes i, alhora,dolentíssims gestors, pero sobretot socialistes) és que :

“La intervención de CCM abre un proceso de reflexión en el sector del ahorro | Sólo La Caixa y Caixa Catalunya superan el mínimo para sobrevivir, según los expertos | El fondo del Gobierno allanaría el camino de las fusiones a las entidades financieras”(sic-LV 19 abril)

Això sí, cap nom d’expert, ni un. Tot es fum i por.

4.2.-22 de maig- La Vanguardia – Nova portada. Insòlit

a)- Portada« El govern y las cajas coinciden en la reestructuracion del sector » -

“La via prevista es la fusión de las tres entidades de fundaciónpública(Caixa Catalunya,Caixa Tarragona y Caixa Girona). De adoptarse finalmente esta vía, en paralelo,el resto de las entidades de ahorro catalanas se integrarían, y sólo quedaría La Caixa como caja independiente”

Ja està. Tot arreglat. Dues portades de La Vanguardia i es fa la llum sobre un tema que fa 30 anys que no s’aclareix perque no té una unica sol.lució sinò moltes.

b)- El Sr. Magallon seguéix treient conclussions i interpretacions de les seves fonts fantasmeals.(Presidencia de la Generalitat). “Anteayer, el presidente de la Generalitat animó a la fusión entre las cajas deahorros en una sesión en el Parament, lo que ha sido interpretado en el sector como una manifestación inequívoca de que las conversaciones iniciales estaban empezando a avanzar

I a omplir fulls. Ja parla tothom…que li deu alguna cosa a Montilla. (Joan Rosell, del Foment, si, seria bó, però..)

Bé. Per aquesta beligerancia inaudita, insòlita (2 portades en 10 dies, quan no ha pasta res de res de res de res…en el tema caixes catalanes) de La Vanguardia, amb un periodista ben connexionat amb Presidencia de la Generalitat fa olor a cremat, hem titular fusions vanguardistes.

Trilerisme, amb suport informatiu de la Vanguardia. Està clar. AL final, d’ací a 3 anys, de 5, de 10 ó de 30, hi haurà alguna fusió entre les caixes catalanes, sens dubte. Però no s’hi val a intentar forçar màquines, des d’un diari, intoxicat voluntàriament,i que intoxica, per donar caramels al presi d’Iznàjar.

Scoops, no informatius, sino polítics de Presidencia de la Generalitat. Això es el que està fent la Vanguardia fa 3 mesos. Intentar preparar l’ambient, per als diktats que en Montilla vol forçar abans de les eleccions catalanes, on tornarà a perdre, i per mès, i on probablemente acabi la seva carrera política a Catalunya.

Però, naturalment, malgrat la “por” (amb una certa exageració) que amb això provoca al sector financer català…….això encara no és una insula baratària, ni un dictadura castrista bananera.

5.- Antoni Serra Ramoneda : amb la seva fina ironia anglesa, deixa per terra les idees de Montilla. (vegeu nota 8).

El profesor Antoni Serra i Ramoneda és un autèntic Homenot, tal com els entenia Josep Pla. Cult, preparat, charmant, demócrata, liberal, intel.ligent, és un dels màxims coneixedors actuals, per dins, de les caixes d’estalvi catalanes. 8 anys a la Comissió de Control i al Consell d’Administració de la Caixa de Pensions, on n’era el Secretari i probable futur President, acepta l’encàrrec/favor de marxar, de cop i volta, de la Caixa de Pensions, a la Caixa de Catalunya, a presidir-la i a acabar amb una de les guerres polítiques pel poder més cruentes que es recorden en aquest pais. Serra i Ramoneda , pel seu prestigi personal i professional, fou consensuat i acceptat per les dues grans forces del pais, per a tancar un episodi cruent pel poder que es va donar en la principal caixa de fundació púiblica mitjan la dècada dels 80. Gairebé 20 anys de President a Caixa de Catalunya on n’ha vist, també, de tots colors.

El 21 de maig, en un programa de Rac1 quan li pregunten, és clar i català, com sempre:” “es absurd fusionar caixes” “ I això de fusions sense intervenció política no s’ho creu ni el president Montilla”-

Més clar, l’aigua, senyores i senyors. I aquest catedràtic en sap. Molt. En sap molt. I no té ni ha tingut mai carnet de ningú, Reprodueixo el resum que donà e-noticies.


21 / 05 / 2009-e-noticies.cat

Serra Ramoneda creu "absurd" fusionar caixes

Afirma que les fusions sense intervenció política "no s’ho creu ni el president Montilla"

L'expresident de Caixa Catalunya i Catedràtic d'Economia, Antoni Serra Ramoneda , ha dit en una entrevista al programa La nit a Rac1, i en referència a la fusió de Caixes d'estalvis catalanes, que "aquest és un tema absurd , s’insisteix en pensar que la solució dintre de l'espai de Catalunya siguin les fusions, jo sincerament com a economista no ho veig".

"Aquí hi ha una contradicció, sempre s’ha dit que el gran avantatge de les caixes era la seva implantació territorial, en quant vosté comença a fusionar, la implantació territorial es perd
. Guanyarem dimensió? bueno, guanyarem dimensió però perdem identificació territorial", ha afegit, a més de considerar que "una cosa és fer una fusió per guanyar sinèrgies i l'altre cosa és per apagar un foc".

Pel que fa a les fusions sense intervenció política, ha apuntat que "això no s’ho creu ni el president Montilla. Això és impossible, vosté creu que amb les crisis bancàries que hi han hagut a diferents països darrerament no hi ha hagut intervenció política? El senyor Obama no s’ha preocupat molt?. Està molt bé dir-ho però no s’ho creu ningú”.

Vaja, una lliçó en 3 paràgrafs.

Pobre Sr.Montilla, i els seus assessors de Presidència. Si hagues estat el Conseller Castells….però sembla missing. Per què?

6.- ALTRES


A les notes hi ha referències i links relatius a, per exemple, un magnífic article de Francesc Cabana, on defensa i demostra l’existència i viabilitat, i bondat, d’un model català de caixes d’estalvi, sortint al pas d’un article d’un dels típics amics de Josep Vilarasau, (article a La Vanguardia, quina casualitat…..)que intenten homogeneitzar Catalunya amb Espanya, sense fer política, sense presentar-se a eleccions, manipulant des de les empreses que gestionen.

També hi ha un recull de les declaracions de Feliu Formosa, director de Caixa Manresa, a Regio 7, el mes de març, on es pot comprovar que diferent es com ho veuen els qui en saben i el que s’ha inventat el Sr. Montilla, sense que se n’hagi assabentat, i ja es ben curiós això, el Sr. Antoni Castells.

I unes agressives, i pocasoltes declaracions, de J.R. Quintas, president de la CECA a punt de plegar, on “culpa les autonomies”, en genèric, sense diferenciar el que es diferent (Catalunya, sobretot, Euskadi, i la resta, que va amb la LORCA, llei psocialista aprovada pels companys d’aventures politiques del Sr. Montilla), ni parlar de la gestió, del management correcte o deficient, que és el que porta els problemes o no, a entitats petites, mitjanes i grans.

Su Pais, ja s’adapta al que vol en Montilla. Tot i que La Vanguardia és l’eina d’atac de Montilla, ara el Pais ja remata. Ja ho hem comentat en el punt 3.

Però Convergència, sobretot, i el PP, ja han reaccionat. Han acusat d’intervencionista a Montilla i li exigeixen que deixi d’estar pel mig.(vegeu nota 13 i link indicat)

En Montilla ja ha fet la feina bruta el pitjor que podia. En públic, amb un gran diari aliat fent portades, i portant el neguit a tothom. Les regles, centenàries, arreu del món, són que quan menys es parla, quan menys se surt pels diaris, mes tranquils estan els dipositantts, els clients de les entitats financeres. En Montilla ha fet tot el contrari: vol forçar una cosa que no es imprecindible ara, i, a més, ens vol fer passar tot l’invent com si fos una cosa senzilla i habitual, quan no ho es.

Tornem-hi, que no ha estat res. Espanya té 45 caixes confederades. De les quals 10 a Catalunya. Bé, Alemanya en té 430 en funcionament. I van la mar de bé. Alemanya no arriba ni a doblar la població espanyola. Si l’Estat espanyol hagues seguit el model alemany (el que van abortar ignominiosament en Solchaga i en Vilarasau, amb l’ajut d’en Tapia), ara tindria al voltant de 220 caixes confederades.

Catalunya en té 10, i Montilla diu que són massa, sense aportar raons. Els “experts” fantasmes que ningú ha vist? No faci riure, home. Si us plau. Amb el que diuen a La Vanguardia de dimensió mínima, a Alemanya nomès quedarien 8 caixes, de les 430 que hi ha ara. SEGUR QUE NO PASSARÀ. I FA 30 ANYS EREN 450. No se n’han fusionat gaires.

A Baviera (12 milions d’habitants), en tenen 75 en funcionament, de caixes . O sia que la densitat que tenen a Baviera significaria que Catalunya hauria de tenir unes 45 caixes. 4 vegades més de les que hi ha.

Montilla, “experts” de Presidencia, periodista de La Vanguardia: per què no van a arreglar Alemanya amb la seva parida de la dimensió mínima,?

Allà tenen molt mercat per obrir i arreglar.

Ah, és una altra cosa. I tant. I tant.

7.- A tall de final (per què la pel.licula seguirà)

I, sobretot, a mí em sobta molt això de la desaparició de l’Antoni Castells, preparat Conseller d’Economia i Finances, sobre aquest tema, que és una de les seves especialitats?

Si parla, Sr. Montilla, perquè no parla dient la veritat del que vol?

I sobre l’absurd que li sembla al Catedràtic d’Economia, Sr. Serra i Ramoneda, que n’ha de dir?

I ERC (Carod allà de vice morsa, i Puigcercos, a fora) callats com a p.

I ICV (Saura, Guillot, Baltasar..) callats com a p…s.

El silenci d’ERC i d’ICV els fa corresponsables del que pugui passar que, si no s’atura la manera de fer del Sr. Montilla, pot acabar molt malament. Molt.

ALERTA, MOLT DE VIGILÀNCIA, QUE, DES DE DINS, ENS LES VOLEN FOTRE!, LES CAIXES CATALANES!!

AI EL TRIPARTIT-2, PRESIDIT PER MONTILLA!!!!!!!!!!!! Quina por!!

24 maig 2009 - ANDREU


NOTES -

1.- Zaragoza parla del mudito - http://hemeroteca.e-noticies.com/edicio-2045/actualitat/zaragoza-es-va-referir-a-montilla-com-el-mudito-34026.html

MADÍ HO ASSEGURA AL SEU LLIBRE-Zaragoza es va referir a Montilla com 'el mudito'

El portaveu de CDC, David Madí, assegura en el seu llibre "Democràcia a sang freda" que el secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, es va referir al president de la Generalitat, José Montilla, com 'el mudito' en la nit electoral. A la plana 275 explica, en efecte, que "aquella nit José Zaragoza va anar a fer l'última copa al Snooker. Allí responent a les interpel·lacions sobre la política de pactes a seguir, desacomplexadament i amb un somriure d'orella a orella, desafiant el veredicte de les urnes, anava explicant a qui el volia escoltar que: 'Hemos hecho presidente al mudito'. El 'mudito', òbviament, era José Montilla".

'Hemos hechos presidente al mudito'

2.- El financer Montilla - http://polaris.moviments.net:8000/book/export/html/40

http://joanarnera.blogspot.com/2007/12/contra-erc-vegades-no-s-si-queda-clar.htmlZaragoza, amb Montilla, en una foto d'arxiu

Nota 3.- http://www.expansion.com/2009/03/12/economia-politica/1236850530.html

Nota 4 – El model català de caixes, 100% obra dels governs nacionalistas de CiU, amb l’oposició del PSOE, i del Psc-Psoe.

a)Llei Catalana caixes 1985 – El Psc-Psoe vota en contra. I el PSOE i el govern Gonzalez duu la llei catalana al Constitucional.

http://www.parlament.cat/activitat/llei/15_1985.doc

Llei 15/85 – de 1 juliol- 1985-Icona subitemLlei 15/1985, de l'1 de juliol, de caixes d'estalvis de Catalunya

El grup parlamentari socialista votà en contra. Es produí una autèntica cursa parlamentària, a Catalunya i a Madrid, per a intentar aprovar abans la llei. Ho aconseguí la Llei catalana, aprovada 1 mes abans que la llei espanyola.

Recordatori important:

El desembre del 1980 (8 mesos després de prendre posessió el President Pujol, amb el Conseller Trias Fargas a Economia i Finances), la Generalitat ASSUMEIX (no negocia res, no es cap traspàs que es demana o que es pidola o que es consensua,: S’ASSUMEIXEN LES COMPETÈNCIES QUE L’ESTATUT 1979 RESERVA A LA GENERALITAT EN MATERIA DE CAIXES . ( QUE N’APRENGUIN!!!!!...els d’ara)

Decret 303/1980, de 29 de desembre, de les competències que corresponen a la Generalitat de Catalunya respecte a les caixes d’estalvi (DOGC, 29 desembre)

b)Llei espanyola, la LORCA, aprovada un mes després, molt més intervencionista que la Llei Catalana. El govern Gonzalez pretenia que la llei fos bàsica en tot, és a dir, que la llei catalana se’n subordinès i es modifiqués, per a incloure els criteris diferents que la LORCA marcava, i que s’han aplicat a la resta de l’Estat (excepte Catalunya i Euskadi)

Ley sobre Órganos Rectores de las Cajas de Ahorro (L.O.R.C.A.) Ley 31/1985 de 2 de agosto.-Ley 31/1985, de 2 de agosto, de regulación de las normas básicas sobre Órganos Rectores de las Cajas de Ahorro. -http://www.comfia.net/ccm/legislacion/ley31-1985.pdf

c)- El recurs al Constitucional, que va donar la raó a la Llei Catalana, al conseller Cullell, a CiU, ia la majoria del Parlament català, va comportar, per l’oposició total socialista, que la renovació d’organs de govern del 1986 (4 anys després del 1982, quan es van renovar els òrgans del 1977/78), a Catalunya, restés ajornada (per la suspensió del Constitucional) fins el 1992. Aquesta va ser la contribució socialista (Montilla ja era alcalde de Cornella i home foro de l’aparell) al model català de caixes. (ajornar 6 anys una renovació dels òrgans de govern a les 11 caixes catalanes d’aquell moment.).

Una primera sentència del Consitucional contrària a la LORCA espanyola (una part).

El Tribunal Constitucional por Sentencia número 49/1988, de 22 de marzo (BOE de 13 de abril), recaída en los recursos de inconstitucionalidad acumulados números 990, 991 y 1007/85, decidió:
"1. º Estimar parcialmente los recursos de inconstitucionalidad interpuestos contra la Ley 31/1985, de 2 de agosto, de Regulación de las Normas Básicas sobre Órganos Rectores de las Cajas de Ahorro, y, en consecuencia:
A) Declarar inconstitucional y, por tanto, nulo el penúltimo párrafo del núm. tres del art. 2; el apartado segundo del núm. uno de la disposición adicional primera; el inciso "con domicilio social" del núm. dos de la misma disposición adicional primera; el núm. dos de la disposición final cuarta y el párrafo segundo de la disposición final

….

d)- Atesa la suspensió, per part del Constitucional, de l’apartat de composició i renovació òrgans de govern (recurs del govern Gonzalez i del Psoe), el govern Pujol, via el conseller Cullell, clarifica l’exercici de competències de la Generalitat en matèria de caixes d’estalvi, per a evitar una recuperació competèncial per part del govern espanyol.
Decreto 99/1986, de 3 de abril sobre el ejercicio de competencias de la Generalidad de Cataluña en materia de Cajas de Ahorro (DOGC de 7 de mayo)

e)- El Gobierno espanyol, que va aprovar dur al Constitucional la Llei Catalana del 1 juliol 1985, per a intentar imposar la LORCA espanyola, era presidit per Felipez Gonzalez i trobem ministres catalans, del Psoe-psc, com

Ministro de Defensa:Narcís Serra i Serra

Ministro de Economía y Hacienda :Miguel Boyer Salvador hasta el 5 de julio de 1985. Carlos Solchaga Catalán desde el 5 de julio de 1985.

Ministro de Industria y Energía : Joan Majó Cruzate des del 5 juliol 1985

Ministro de Sanidad y Consumo :Ernest Lluch Martín

5.- L’orgull de Montilla per l’obra de Pujol/Cullell i CiU, i que els socialistes van combatre a finish. -.- MONTILLA SE SENT ESPECIALMENT ORGULLÓS D’UN MODEL, DE CiU, QUE VAN COMBATRE, COM SEMPRE, AMB TOTES LES ARMES DEMAGOGIQUES HABITUALS PSOCIALISTES – 17 ABRIL 2009

http://paper.avui.cat/article/economia/161180/caixes/volen/sumar.htm

“su rol dinamizador de la actividad empresarial y su obra social; un modelo del que nos sentimos especialmente orgullosos". -Argumentó que "mantiene su vigencia después de que la realidad haya desmitificado un modelo bancario que no era saludable ni conveniente". "Estamos convencidos de su solidez y su solvencia global, no podemos tener ninguna duda al respecto", añadió.

http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20090416/53684269480/montilla-descarta-modificar-el-modelo-de-cajas-catalan-y-defiende-su-solidez-y-solvencia-caixa-catal.html

6.- 19/20 maig - Montilla intervencionista a tope. Fa de “seny reordenador” del que no sap.

6.1.--Montilla avala un procés de fusió de les caixes catalanes- AVUI

FUTUR El president afirma al Parlament que les entitats necessiten guanyar dimensió per poder ser competitives CONCRECIÓ Govern i sector financer asseguren que encara no hi ha cap projecte en marxa

http://paper.avui.cat/article/economia/164574/montilla/aposta/la/fusio/entre/caixes.html

6.2- La Vanguardia Montilla da por hecho que habrá fusiones entre cajas catalanas http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20090520/53707213433/montilla-preve-fusiones-entre-cajas-de-ahorro-catalanas-generalitat-jose-montilla-barcelona-castilla.htm EDUARDO MAGALLÓN IÑAKI ELLAKURÍA - ...contactos informales con la vista puesta en algún tipo de concentración, tal como avanzó La Vanguardia el pasado 19 de abril. El anuncio deMontilla de que, si bien no a corto plazo, habrá fusiones entre las cajas de ahorros catalanas contradice...

6.3.-Montilla prevé fusiones entre cajas de ahorro catalanas ...Barcelona. (EFE).- El presidente catalán, José Montilla, prevé fusiones entre cajas de ahorrocatalanas ya que ha afirmado en el Parlament que es “consciente” de que estas entidades deberán ganar dimensión “para poder competir en el futuro...19 maig –agencies

6.4.http://www.avui.cat/cat/notices/2009/05/montilla_preveu_que_es_produeixin_fusions_entre_caixes_d_estalvis_catalanes_59885.php

Montilla preveu que es produeixin fusions entre caixes d'estalvis catalanes

Durant la sessió de control del Parlament, ha dit que es "conscient" que aquestes entitats hauran de guanyar dimensió "per poder competir en el futur"

6.5.-Montilla espera fusions entre les caixes d’estalvis catalanes”-El Periódico 21/5

6.6.-“Montilla preveu que es produeixin fusions entre les caixes d’estalvis catalanes. El president destaca la necessitat de guanyar dimensió per poder competir en el futur”..tot i que la situació de les entitats “es bona”. Diari de Girona 21 maig-

Montilla preveu que es produeixin fusions entre les caixes d´estalvis catalanes

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009052100_5_333548__Economia-Montilla-preveu-produeixin-fusions-entre-caixes-destalvis-catalanes

6.7.-“Montilla da por hecho que habrà fusiones entre cajas catalans-Las entidades mantienen contactos informales desde hace varias semanas.”-La Vanguardia 21 maig http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20090419/53686126050/la-crisis-fuerza-a-las-cajas-catalanas-a-tantear-vias-de-fusion.html

6.8.-“Montilla alienta las fusiones entre cajas catalanas”-Su Pais – 21 maig

6.9.-La Sexta-TV- 21 maig Montilla ve fusiones entre cajas

El presidente de la Generalitat reconoce que las cajas catalanas tendrán que "ganar dimensión" para "poder competir en el mercado".

7.- Fusions vanguardistes – El paper de la Vanguardia és curiosíssim

19 abril- diumenge- Portada i 2 pagines economia-Titular escandalós en portada dominical: “Las cajas catalanas exploran fusiones – El liderazgo de la operación y la dimensión ideal son claves- Algunas entidades reflexionan sobre posibles concentraciones”

http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2009/04/19/pagina-1/77632968/pdf.html

22 maig- el mateix.- Portada i dues pagines. Com des del 21 de maig es actualitat, aparentment, cada dia, ja no s’inclouen els links.

8.- Declaracions de Serra Ramoneda. . 21 de maig Rac1

Ho troba absurd. Com a economista no ho veu.

http://economia.e-noticies.cat/serra-ramoneda-creu-absurd-fusionar-caixes-29379.html

9.- La pressió Montilla ja recull fruits mediàtics.

Su Pais- La presión de Montilla acelera el proceso de fusiones entre cajas catalanas

El sector baraja bodas, alianzas reforzadas y compras de cuotas participativas

ARIADNA TRILLAS - Barcelona - 24/05/2009

http://www.elpais.com/articulo/economia/presion/Montilla/acelera/proceso/fusiones/cajas/catalanas/elpepueco/20090524elpepieco_3/Tes

http://www.elpais.com/articulo/economia/presion/Montilla/acelera/proceso/fusiones/cajas/catalanas/elpepieco/

10.- Francesc Cabana – Sempre honest i valent, defensa i demostra que, i tant, hi ha un model català propi de caixes d’estalvi.

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/04/el_model_catala_de_caixes_57191.php

Opinió

Francesc Cabana

El model català de caixes

I tant que hi ha un model català de caixes! Després de llegir un article del professor Miguel Trías Sagnier, on ho nega, em sento obligat a parlar-ne. El catedràtic d’Esade deu saber dret mercantil, però poca història econòmica.

A l’article mencionat, el professor Trías
fa una anàlisi de la legislació vigent sobre caixes d’estalvis a Catalunya i a Espanya per demostrar la seva afirmació. És evident que d’acord amb els textos actuals no hi ha diferències fonamentals entre la seva regulació a les diverses comunitats espanyoles. Però l’operativa de les caixes catalanes ve de més enllà de l’etapa Vilarasau que, com ell diu, va ser el modernitzador de La Caixa gran. El creador del model de caixes fou Francesc Moragas, fundador el 1905 i director general de La Caixa fins a la seva mort, el 1935. Vilarasau substituí Enrique Luño Peña, un personatge nefast per a l’economia catalana, que fou comissari polític del general Franco a La Caixa el 1939 i el seu primer executiu fins a l’any 1975.

11.- El que pensen, de veritat, els Directors de les caixes mitjanes/petites.

Feliu Formosa. Director General de Caixa Manresa.

“Fusions? El que hem de fer les caixes és gestionar el negoci de forma que no siguin necessàries” –Regió 7 – 12 març

12.- El gallec, director General de la CECA, intenta dur l’aigua al molí de Madrid.

I no diferencia entre model català i model pervers de la LORCA a la resta de l’Estat.

http://economia.e-noticies.cat/les-autonomies-han-trait-el-model-de-les-caixes-29475.html -23 / 05 / 2009

"Les autonomies han traït el model de les caixes"

El president de la CECA diu que les CCAA "s'han atorgat una altíssima representació"

13.- CDC, i PP, veuen intervencionisme en l’actuació de Montilla, i li exigeixen que no es posi pel mig, quan ningú li ha demanat res.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009052200_5_333727__Economia-exigeixen-Montilla-interfereixi-fusions-caixes-destalvis

CiU i PP exigeixen a Montilla que no interfereixi en les fusions de caixes d´estalvis

La patronal Foment del Treball veu complicada, però positiva, una possible integració en el sector-A tots els diaris

14.- A TALL D’EXEMPLE- NOMBRE DE CAIXES D’ESTALVI A ALEMANYA.

430 CAIXES D’ESTALVI. 10 VEGADES MÉS QUE LES 45 DE L’Estat espanyol- I Alemanya no té deu vegades més població que Spain.. En té, encara no, el doble.-El model alemany permet tenir pluralitat, amb 4 vegadaes més caixes que a l’estat espanyol, per capita.

DETALL PER A ALGUNS ESTATS FEDERATS

Zum 31. Dezember 2008 : 432 Sparkassen in Deutschland.

Hessen Oktober 2008 34 Sparkassen

Baden-Württemberg: 1-gener 2009:54 Sparkassen

Bayern (Baviera) 1. Oktober 2008 75 Sparkassen.

7 Comments:

Manel des de l'Exili said...

Increible Andreu!!!
Aixüo si que és un treball de periodisme i et puc donar tota la raó a Alemanya.
Estem farcits de caixes i malgrat el meva absoluta ignorancia, estic convençut que tenen un paper increible amb el teixit dinamic industrial de milers i milers de mitjanes empreses, sobretot tecnologiques que hi han.
Les caixes són la millor garantia de la societat civil per defensar-se del centralisme jacobi que sempre acaben possant el nas a les grans cooporacions bancaries.

Per cert, vaig sentir fa 6 mesos un rumor que es volien fusionar caixes petites a la del Penedes i posar al Carod o al Puigcercós de President , a semblança a la que tenen els sociates amb la Caixa de Catalunya. Potser per aixó estan tant callats els d'ERC

Cesc. said...

Espectacular, benvolgut Andreu. Espectacular.
A mi de tot plegat em sorprèn la política de terra cremada que ha engegat Caixa de Catalunya. Sembla ben bé que vulguin fer-ne trossos i vendre-se-la a bocins, com si hi hagués una guerra soterrada entre clans sociates i l' entitat en pagués les conseqüències o potser és que hi ha més tomàquet del que sembla. Tot plegat aparenta que porten un mort al maleter del cotxe (oficial) i no saben com fer-s'ho per desprendre-se'n.
Salut i independència,
Cesc.

Josep-Empordà said...

Crec que fou n'Elies 115 (el Furiós) qui digué en el seu bloc que el tripartit volia esdevenir en un autèncis "règim". Donç més clar l'aigua. Per esdevenir un règim han de controlar els mèdis de comunicació (aixó ja ho tenen) i el sistema financer (narinan...narinan!).

Ah!...en Narcis Serra pot dormir tranquil. Cal no oblidar que fou ministre de defensa i en aquella època, el CESID depenia del seu ministeri, i no com ara, que el CNI depén de presidència. Vull dir que com a bon sociata, es deu haver cober bé les espatlles, i en alguna caixa de seguretat, hi deuen haver moooolts de dossiers....fins i tot es rumoreja que de les més altes personalitats de l'estat (sino la més alta).

Cordialment.

reflexions en català said...

Hòsti tu, quines lliçons, Andreu... i quina por!

Qui els pararà els peus?

Aleix said...

Mira, això està força bé! http://www.avui.cat/cat/notices/2009/06/_8220_als_governs_no_els_toca_dir_allo_que_hem_de_fer_8221_64307.php

Rafael del Barco Carreras said...

I.CATALUÑA Y SUS BANCOS VS. CATALUÑA Y SUS CAJAS
Rafael del Barco Carreras


Fusiones. 2009. Dicen, Caixa de Cataluña con Caixa de Tarragona y de Girona, “propiedad” de las diputaciones. Hay dudas, pues la de Cataluña la maneja el PSC, la de Girona ha cambiado ahora de CIU a PSC, y la de Tarragona sigue en manos de CIU. Y con “propietarios varios”, instituciones cívicas y político-locales: Caixa de Sabadell, Tarrasa, Manresa, Penedés, Manlleu, Layetana. Las primeras parece que serán Caixa de Sabadell, Tarrasa y Manlleu. Unio de Caixas Catalanes. Nadie quiere perder el chollo, el dinero llega, del BCE o del Estado, manteniéndose sillones, prebendas, y el podrido entramado de sus empresas o aventuras financieras harto discutibles. Aun hay promociones inmobiliarias inviables e inútiles donde unas grúas y pocos obreros escenifican una farsa que puede durar hasta el juicio final, y las “certificaciones de obras” se abonan en las caixas. La única fórmula de obligarles a “unirse” y acabar con el despilfarro de sueldos, dietas e “inversiones”, es cortarles el grifo… o la velada y directa amenaza. Tras el pataleo, la fusión. Se reserva la gran CAIXA, el gran banco benéfico-social, el engrudo, la sombra. Todo va mal, menos la CAIXA. ¿Nos lo hemos de creer como un dogma de fe?

Me recuerdan, al igual con el agua al cuello, al Banco Condal, Atlántico, Bankunión, Banca Catalana, el Banco Industrial de Cataluña, Banco Industrial del Mediterráneo, Banco Industrial de los Pirineos, Banco de Madrid, Banco Catalán de Desarrollo, Banco de Gerona, Banca Más Sardá, Banco de Huesca, Banco de Europa, Banco Garriga Nogués, Banca Jover… etc. etc. Sobreviviendo tras varias fusiones el Banco de Sabadell. Los demás acabarían entre las varias absorciones o pasando por el Fondo de Garantía de Depósitos. Con ser más en número el total de sus fiascos no alcanza el de CAIXA DE CATALUÑA.

La gran crisis del petróleo del 73, el fin de la autarquía, la incipiente globalización, y la muerte de Franco, acabaron con la expansión española de los 60-70, y si quiebran las empresas, “industriales”, y también “inmobiliarias”, financiadas con créditos a 90 días, que se renovaban hasta el infinito, quiebran los bancos. El sistema siempre es el mismo, “papelitos” que se abonan en cuenta. Bancos muertos bajo los escombros de las fábricas, cuyos terrenos servirían para el gran bluf inmobiliario que se ha engullido a las CAIXAS por la avaricia, falta de escrúpulos o “delincuencia” de sus directivos. Aprendieron de aquellos banqueros, y en varios casos, ellos, o sus descendientes y “empresas”, siguen vinculados a las caixas. Experiencia les sobra para salirse más ricos, y como entonces endosarle al Sistema sus “muertos”.

Las fusiones moverán sillones, y se destapará más porquería de la que ya corre en los mentideros, pero aun con escasas pruebas… que por el momento nadie se atreve a llevar a los inútiles juzgados. O prescriben, al igual que las denuncias de la Oposición en el Pleno del Ayuntamiento sobre el FORUM 2004.

Seguiré, y espero intercambiar las historietas de entonces con actuales. Ahora la Prensa puede callarse o contar fábulas, sujeta a créditos y arrastrando quiebras, con sus ERES, como el de LA VANGUARDIA (con Godó consejero de la CAIXA) o el pozo sin fondo de EL PERIÓDICO, también con la CAIXA, pero ya no solo hablan y escriben sus redactores al dictado de cajeros, banqueros y los poderosos de turno, ahora está INTERNET… y la VERDAD… aunque sobre Narcís Serra, será difícil, pero si tan solo hace dos o tres años se le hacía posible Presidente de la CAIXA, ahora se pretende retirarle. ¡Cuidado con él! ¡Lo sabe todo!... y si no, se lo inventa, lo retuerce, y monta una querella, ¡sé de qué hablo!.

Ver en www.lagrancorrupcion.com toda la denuncia del abogado Carlos Obregón del año 91, y que a pesar de la orden del Supremo de admitirse, acabó archivada. O en www.lagrancorrupcion.blogspot.com la parte correspondiente a la mecánica con que algunos bancos catalanes “exportaban” capitales. Continuará…

Rafael del Barco Carreras said...

NARCÍS SERRA Y LA FUSIÓN DE LAS CAIXAS
VERSUS EL ALCALDE HEREU Y LA LEY DE FINANCIACIÓN LOCAL.




Rafael del Barco Carreras




El día 10-10-09 el Alcalde en su Tele, BTV, se queja de la financiación local. A traducir por “el Ayuntamiento no tiene un duro”, al tiempo que la Prensa anuncia la fusión de las caixas Cataluña, Tarragona y Manresa en la que Narcís Serra asumirá la presidencia SOLO POR DOS AÑOS. Si el Ayuntamiento se inventa “estudios”, la Caixa de Cataluña juega y jugará entre sus cientos de sociedades instrumentales y fondos de inversión, a las que sumará otros tantos de sus absorbidas, para camuflar inmensos “saldos en rojo”, además de los 1.500 millones de euros que piden al FROP para la fusión. El tramposo monopoly. Ver imágenes en www.lagrancorrupcion.blogspot.com

Cualquier aficionado a la Economía sabe que los entes públicos tienden al déficit, siempre gastan más de lo que ingresan, pero la Alcaldía de Barcelona ha rebasado en 30 años de “socialismo”, entre comillas, cualquier tópico. Buen recorrido desde el Alcalde Serra, 1979, que según anunciara a la Prensa las arcas estaban vacías, a su camarada discípulo sucesor Hereu, 2009, que vacías y endeudadas. Al igual las caixas gobernadas por políticos, sumiendo a la Cataluña Oficial en la mayor de las crisis que se recuerde, al tiempo que la Cataluña Privada de los “400 de Millet” rebosa dinero negro, la Empresarial y Obrera chirría o estalla fabricando parados, y la Cataluña Sumergida o Marginal, sector alimentándose del anterior, que por su volumen lo de “sumergida o marginal” es un decir, y al igual que la de los 400, bien capitalizada, aunque pésima de salud física y mental.

Lo de menos, la Ley de Financiación Local, ni siquiera el tan sobado Estatut. Lo dicho, el pozo sin fondo keinesiano, base ideológica de nuestros políticos, convertido en fosa séptica a reventar, y sin enzimas capaces de digerir. El OASIS CATALÁN, un teatral e hipócrita espejismo.

Los dos tienen cara, expresiones y poses “jesuíticas”, digo sin ánimo de ofender a los Jesuitas o Salesianos que quizá por Sarriá les tuvieran de alumnos, creando un buen par de oportunistas demagogos.

Y si el Ayuntamiento contrata a Telma, ¡dulce glamour!, la Caixa de Cataluña, liquidando inmuebles, traslada este mes al Prat parte del gran aparato administrativo del Grupo, los no despedidos o jubilados por indispensables, con vecinos tan peligrosos que entran y salen del recinto en autobús propio. Es de esperar que los puticlubs de alrededores no sufran otro acoso policial porque sus trajeados ejecutivos levanten sospechas, aunque los últimos trasladados no forman parte de los antiguos “comerciales” con suculentos bonus y comisiones, más bien currantes enderezando los entuertos de la inmensa BURBUJA.

¿Qué inconfesables historias e intereses guardan nuestros banqueros o “cajeros” que su relevo o retiro se convierten en cifras que dejan atónitos al común de los mortales? El último, el del BBVA, prejubilado a sus 55 años, con 50 millones de pesetas al año, incomprensible en plena crisis, aunque lejos de los pagos de Botín a Amusátegui y Corcóstegui. A Narcís Serra, uno de los principales autores del actual fiasco, le conceden dos años para que redondee él mismo su PREJUBILACIÓN. Dejará en mantillas el supermillonario retiro de otro de sus discípulos Pascual Maragall y de su aparente oponente Jordi Pujol. El agravio comparativo es evidente, y la inmoralidad, y hasta ilegalidad, por tratarse de unas entidades formando un real oligopolio con el Estado, nutriéndose de fondos públicos para salvar la quiebra o simplemente llenar sus cajeros automáticos.

Y a la par que se fusionan caixas maquillando situaciones inviables o ilegales, se renuevan créditos al infinito, caso Inmobiliaria Colonial SA, y de acudir al juzgado anunciado para septiembre… nadie se atreve… o en la Caixa de Girona, que debía fusionarse, con entradas y salidas del juzgado obligando la espera.