ELS NACIONALISTES BASCOS SEGUEIXEN GUANYANT.COM SEMPRE
Els sucursalistes espanyols segueixen perdent. Com sempre. (Andreu)
El sectarisme informatiu, la manipulació mediàtica, fer de propagandista espanyol en lloc de periodista, ens han donat un nou allau de proves la nit electoral d’Euskadi.
Sembla clar, claríssim, que les eleccions basques es fan, sempre, marcades per la confrontació nacionalisme basc /espanyolisme sucursalista.
Vaja, que les confrontacions dreta/esquerra, a la que són tant aficionats les que s’autoanomenen esquerres a Catalunya, a Euskadi ni les esmenten.
El sobiranisme basc, el nacionalisme basc, ha de fer front, sempre, als fronts espanyols. Unes vegades liderat, com ahir, pel PSOE, i altres, com el 2001, pel PP. Sempre la mateixa cantinela.El que ells diuen “constitucionalismo”, quan en realitat no ho és. Es pur assalt al poder basc. No democràticament. No. Amb totes les armes, lícites algunes, i, moltes, les més importants, inmorals i realment il.lícites.
Vejam 10 conclussions, en base a les dades electorals, de la jornada d’ahir.
1.- 150.000 votants del 2005 exclosos el 2009. 150.644 vots obtingué, el 2005, a les urnes, el PCTV-EHAK. El 12,6% dels vots. La quarta força política , per vots, a Euskadi. El 2009 no han pogut presentar llista. Quan ho havien fet sempre. Que ha canviat des del 2005? Res. Si, l’assalt al poder era del PSOE.
2.- El sistema electoral basc. 25 escons a cada territori històric. Ahir 1 de març van votar 630.000 bascos a Bizkaia; 352.000 a Guipúzcoa i 161.000 a Àraba. La relació de votants Bizkaia/Àraba és de 4 a 1. I la de Guipúzcoa amb Àraba supera el 2 a 1.
Cada territori històric elegeix el mateix nombre de diputats. Els diputats a Àraba surten “molt més barats” que els de Bizkaia, una quarta part. Es on PP (treu 6 escons (nomes 3 a Guipúzcoa i 4 a Bizkaia) pesca la meitat del seu grup parlamentari. I el PSOE? Treu 8 escons a cada territori històric. Vaja, que també surt primat moltíssim.
A veure quin dia el gran sociata Mikel Izeta, va a Euskadi a explicar allò que repeteix tant per ací, de que “no poden votar els territoris”… Vagi, vagi, Sr. Iceta, la llumenària electoral del PSOE a Catalunya, i li explica als seus amics Francisco López (Patxi) i Antonio Basagoiti (PP) que es molt injust i excessiu el que pesquen a Àraba. Per què no ho fan, Srs. Iceta, Sr. Vallès, Sr. Colomè, Sr. Zaragoza?
3.- Ahir, els vots nacionalistas bascos (a llistes) van sumar 496.600 vots. I obtingueren 36 escons. (PNB, Aralar i EA, sumats).
En canvi, el front sucursalista espanyol (PSOE, PP i UPD-R.Diez) van obtenir 482.400 vots i, en canvi 38 escons.
Els vots populars donaren la victòria, diguin el que diguin els espanyols, als nacionalistas bascos.
No s’inclouen en cap d’aquests dos blocs a EB-B, amb 36.000 vots en tot Euskadi, tot i que la seva col.laboració al sí de les dues darrers legislaturas dels governs Ibarretxe, en tot cas, caldria sumarles als vots nacionalistas en llistes, estrictes. (PNB+Aralar+EA).
4.- Però es van enregistrar 100.900 vots nuls. Un 10% dels vots a candidatures. Un 9% dels vots totals. Era la consigna del món d’HB. Vot nul. I un 70% ho va cumplir (150.000 vots a PCTV-EHAK el 2005). Com a mínim, el vot nacionalista/abertzale és el 90% dels 101.000 vots nuls. Com a mínim 91.000 vots més (ahir nuls) nacionalistas/sobiranistes.
Amb aquesta estimació minima, la suma dels vots nacionalistes bascos d’ahir (llistes+ 90% dels nuls) arriba a 587.000 vots. 105.000 vots més que el front espanyolista (483.000 vots).
El nacionalisme basc ha superat, com sempre, clarament, l’espanyolisme sucursalista de PP/PSOE/UPD.
5.- Cert. En comparació al 2005, la diferència entre vots nacionalistas o sobiranistes bascos i vots espanyolistes s’ha escurçat. Cert. Si el 2005 el vot abertzale (amb els vots de PCTV) sumà, en conjunt, 647.000 vots, front els 485.000 dels sucursalistes, amb una diferència absoluta de 160.000 vots, enguany la diferència s’ha reduït a 105.000/110.000 vots.
Però seguéix sent una diferència molt forta. El nacionalisme basc té un 22% més de suport popular, a Euskadi, que el sucursalisme polític espanyol.
6.- Els sucursalistes HAN PERDUT 3.000 VOTS, en xifres absolutes, entre 2005 i 2009. Sí, els han perdut. Aquest és el gran èxit de l’espanyolisme. Treure 3.000 vots menys que el 2005. A que això no ens ho diuen els diaris ni TV3? Doncs es així.
El PSOE-PSE, amb un avenç històric/galàctic, arriba a 316.000 vots. , quan el 2005 en va obtenir 274.500. La gran victòria i avenç galàctic del PSOE, liderat pel Francisco López, va ser augmentar en 41.500 els vots. Magnífic.
Aralar, nacionalista, ha passat de 28.000 vots el 2005 a 62.200 el 2009. Ha guanyat 34.200 vots. Vaja, gairebé com el PSOE del Patxi López. Quina gran victòria i avenç, el d’Aralar. Per què no ens ho diuen.?
Però el PP, l’altre constitucionalista, ha obtingut un resultat extraordinari. Nomès ha perdut 66.000 vots (210.600 el 2005 i 145.000 el 2009) O sia, n’ha perdut una tercera part i estan eufòrics. Semblen ERC. Perden un terç dels vots i ho celebren. Espanya és així. I la gran Rosa Diez obté 22.000 vots, una mica més de la meitat que EA, o EV-B, i tothom ho destaca.
Quina manera de comptar es aquesta?
7.- En canvi, el nacionalisme/sobiranisme basc (amb vots en llistes) (PNB+EA+Aralar) han tret, ahir, 496.600 vots populars. (El 2005 en van treure, les 3 forces, 496.300 vots.)
Caram, els nacionalistes han mantingut els vots (n’han guanyat 300), molt poc,…però els espanyolistes n’han perdut 2.500. El famós front constitucionalista ha perdut vots. Aquest es el gran èxit que ens venen des d’ahir tarda i vespre. Perdre vots és un gran èxit. I conservar-los (el nacionalisme) es un fracàs.
Clar, estan molt contents perque el món d’Herri Batasuna ha estat exclós de les eleccions, i així recullen més escons. Pero el suport popular al món de Batasuna segueix, democràticament, més enllà dels 100.000 vots. Xifra important.
8.- El gran fracàs d’EA- Eusko Alkartasuna.
Obtenir nomes 38.000 vots a Euskadi es dramàtic. 2 escons, i 1 in extremis. Una desfeta superior, fins i tot a la previsible. (i que anunciavem en aquest bloc la setmana pasada). Els vots al PNB han estat 396.500. La relació és 10 a 1. Terrorífica.
El 2005, la llista conjunta PNB/EA obtingué 468.000 vots.
La presentació, per separat, d’EA ha estat castigada durament per l’electorat, i ha fet perdre, en global, 34.000 vots, els que ha guanyat, exactament, Aralar.
9.- Les consequències negatives, per al nacionalisme basc, de la presentació separada d’EA.
Si EA hagues continuat presentant-se en una llista conjunta amb el PNB de ben segur que se li haguessin assignat, com a mínim, 8/9 llocs elegibles.
Però la presentació conjunta (434.000 vots , per la suma dels 396.600 del PNB i els 37.800 d’EA), hagues comportat obtenir 3 ó 4 escons més, fins arribar als 35/36 (30 + 2, ara = 32). I haguessin estat 3 ó 4 escons menys per als sucursalistes (34/35, en lloc dels 38 d’ara). Amb els 4 escons d’Aralar la majoria absoluta nacionalista estava asegurada. I encara quedava el marge suplementari del suport de l’escó d’EB-B.
10.- Tres opcions, crec, apareixen, realment, com alternatives posibles en la formació del nou govern basc d’aquesta nova legislatura:
10.1.- Lehendakari Ibarretxe, amb govern del PNB (amb Aralar , EA i EB). Sense majoria absoluta (37 diputats de suport), però majoria suficient. Es l’opció més lògica, més representativa del resultat electoral, i la més positiva per a Euskadi. Possibilitats que li dono? 70%
10.2.- Govern de coalició entre PNB/PSOE. (ja es va mantenir els anys del lehendakari Ardanza, però els temps han canviat molt.). Majoria àmplia (54 escons), pero difícil d’articular-se.
El lehendakari Ibarretxe no es gens partidari de governar amb els sociates. Serà la gran opció/pressió del PSOE. I, a més voldran tenir assegurats els vots del PNB als pressupostos anuals de ZP. Massa exigeix el PSOE. I Ibarretxe no hi estarà d’acord. I Ibarretxe és el gran actiu electoral del PNB (4 victories consecutives, amb dificultats, i pressions, i sense massa unanimitats en el partit) i té més pes específic, realment, del que els mèdia informen.
L’opcio subprime d’aqueta fora aquesta coaliació presidida per un altre nacionalista basc, que no fos Ibarretxe. Seria una renúncia molt perillosa, per al PNB, atès que crearia molta oposició interna.
Possibilitats? 10% la 10.2.1 (amb Ibarretxe, ) i 10% la subprime 10.2.2. (sense Ibarretxe però amb una diputada del PNB de lehendakari) – En total un 20%
10.3.- Govern “constitucionalista” espanyol antibasc, i antinacionalisme basc. (PSOE+PP+UPD-Rosa Diez) Sumen 38 escons. Veig imposible , políticament, si no s’han begut l’enteniment al despatx de Rajoy, donar aquest pas. I l’escó de la Rosa Diez es faria valdre més que la Tour Effiel. No té cap sentit. Ni per a Euskadi ni per a la política global espanyola de Rajoy……..o de ZP.
ZP cauria, segur, en 4 mesos. Noves eleccions, anticipades, amb la crisi econòmica i social en el seu zènit. Coincidint amb les europees? O a la tardor? I el govern basc espanyolista, com governaria i quina oposició popular tindria?
Probabilitat? 10%, per donar alguna xifra. Ho veig inviable. I si es fa viable, no dura més de 6 mesos.
Euskadi no es Catalunya.
I si l’espanyolisme roba, (amb la jugada d’impedir la presentació de les llistes del mon Batasuna) al nacionalisme basc les institucions del Govern Basc, compte!!! Compte!!
Euskadi no es Catalunya.
ELA-STV existeix i es majoritària.
Els bascos del PNB no són com els de CDC. Són bascos. Tenen les Diputacions Forals.
Els empresaris voldran estabilitat, i un govern espanyolista tindria una oposició social no vista a l’Estat Espanyol des dels moments del postfranquisme.
I ZP, el gran farsant, vol seguir … a veure si la crisi amaina. I sap que si dona suport a aquesta bestiesa política (Patxi Lopez, que no sap euskera, sense estudis, des del 17 anys alliberat del PSOE, lehendakari, com un Montilla bis) se n’adonarà que l’acció directa, a Euskadi, és una cosa, que no coneixem a Catalunya.
En tot cas, pasi el que pas, queda clar: el vot nacionalista/sobiranista s’ha mantingut, si, mentre que el conjunt del vot espanyolista/sucursalista ha reduit, en 3.000, els vots del 2005. I encara supera, el nacionalisme basc de les llistes, en 15.000 vots al conglomerat espanyolista.
Pero els 100.000 vots sobiranistes/nacionalistas d’HB també hi son, encara que hagin votat nul.
L’espanyolisme ha tornat a perdre, a Euskadi.
El nacionalisme/sobiranisme basc, liderat més que mai, pel PNB-EAJ, ha tornat a guanyar, com sempre, les eleccions basques.
ELA-STV existeix i es majoritària.
Els bascos del PNB no són com els de CDC. Són bascos. Tenen les Diputacions Forals.
Els empresaris voldran estabilitat, i un govern espanyolista tindria una oposició social no vista a l’Estat Espanyol des dels moments del postfranquisme.
I ZP, el gran farsant, vol seguir … a veure si la crisi amaina. I sap que si dona suport a aquesta bestiesa política (Patxi Lopez, que no sap euskera, sense estudis, des del 17 anys alliberat del PSOE, lehendakari, com un Montilla bis) se n’adonarà que l’acció directa, a Euskadi, és una cosa, que no coneixem a Catalunya.
En tot cas, pasi el que pas, queda clar: el vot nacionalista/sobiranista s’ha mantingut, si, mentre que el conjunt del vot espanyolista/sucursalista ha reduit, en 3.000, els vots del 2005. I encara supera, el nacionalisme basc de les llistes, en 15.000 vots al conglomerat espanyolista.
Pero els 100.000 vots sobiranistes/nacionalistas d’HB també hi son, encara que hagin votat nul.
L’espanyolisme ha tornat a perdre, a Euskadi.
El nacionalisme/sobiranisme basc, liderat més que mai, pel PNB-EAJ, ha tornat a guanyar, com sempre, les eleccions basques.
8 Comments:
Fent trampes i gairebé ni així...
Cada dia em fan més fàstic...
Andreu,
m'agradaria fer-te una pregunta. Potser tú ho sabràs. Ésper entendre de què va tot això?
Per què va votar CiU a favor de la llei de partits?
Gràcies,
Salutacions,
buscant per Internet, he vist que l'octubre de 2004:
"PSOE, PP y Coalición Canaria sumaron hoy sus votos para rechazar en el Pleno del Congreso la proposición no de ley de Eusko Alkartasuna (EA) en la que solicitaba la derogación de la Ley Orgánica de Partidos Políticos que ilegalizó a Batasuna. Esta iniciativa contó, sin embargo, con el respaldo de PNV, CiU, ERC e Izquierda Verde (IU-ICV)."
És a dir, que CiU va votar a favor de derogar la llei de partits el 2004. Però, em pregunto per què va votar que sí quan la llei es va presentar el 27 de juny de 2002. Ho saps?
Gràcies,
Andreu,
Sí, Euskadfi és abertzale, però això no serveix de res. Qui guanya les eleccions no és qui té més vots o més escons, sinó qui acaba governant.
CiU va donar suport a la llei de partits perquè no va aguantar la pressió de l'espanyolisme en un moment delicat. Un error.
Ara bé: discutir sobre això ara és una mica absurd. La llei de partits és una llei del nacionalisme espanyol.
Benvolgut Andreu,
El que ha passat a Euskadi posa més que mai en primer pla de l'actualitat la teua troballa marketingniana: Mas o Montilla.
Crec que qui més perjudicat en sortirá del que passa a Euskadi será justament ERC, que ja ha restat definitivament desacreditada i amb el cul a l'aire. Ha entrat en un cercle vicios negatiu del que no en pot sortir. Sembla que els dèus se'ls hi han girat de cul. O potser és veritat que els errors sempre es pagan.
Cordialment.
Magnific anàlisi, altre cop sobre Euskadi.
De totes formes, per més que el PNB i el nacionalisme torni a guanyar, aquí el que cal tenir present és que no és suficient per governar. Que la democràcia de baixa qualitat que s'estila per Espanya indica que no governa el vencedor.
Passavolant,
Jo crec que votar a favor d'una llei que tingui per objectiu impedir que un partit polític pugui, de forma reiterada i greu, atemptar contra el règim democràtic de llibertats, justificar el racisme i la xenofòbia o donar suport políticament la violència i les activitats de les bandes terroristes, en principi no escandalitza a ningú, sinó el contrari. I per tant és fàcil votar-hi a favor. El que provoca l'escàndol és l'interpretació que se'n fa d'aquesta llei amb suposades bondats i, per tant, després trobis que CiU, per exemple, se sumi a la iniciativa per intentar derogar-la.
Home del sac,
Si, Espanya, i, sobretot, el Psoe són així.
Passavolant,
Pel Cimera, ahir i avui, hi ha diverses intervencions al respecte. Algunes meves.
Jo no ho sé, segur. I no he tingut temps d'anar a a buscar fonts directament relacionades el 2002.
Pero si voldria sintetitzar:
a)- amb a llei del 2002, el 2005, es va presentar el PCTerresBasques .La llei estava igual que ara.
Es a dir, no es la llei. Han estat els jutges , de sempre, impulsats pels de sempre (Psoe).
b)- Recordem. 2001- Aznar majoria absoluta. El paroxisme i histerisme constitucionalista (de cop d'estat del 23F).PP , lidera, i Nico redondo, i el Pse-Psoe fan costat. Pensaven girar la truita. I amb una participacio recordd, se'n van a fer punyetes.
Reaccio: acord Psoe(via ZP, impulsor del pacte antiterrorista a dos) i PP, Està fet. Guanyat. Però no hi ha eleccions fins el 2005 (a Euskadi) Suposo que la Minoria Catalana , a canvi de votar que sí, (tant fotia, sortia igual pel PPSOE) aconsegueix col.lar algunes esmenes, fent menys bèstia el text inicial.
M'ho imagino, ara, pero no crec que m'equivoqui. Hi haurà 3 anys i mig per canviar-ho (fins les properes), i en tot cas, haurà de ser la justicia...i ja veurem.
2004-març-eleccions espanyoles. Canvia el govern, del PP-que guanyava segur, sense la desastrosa gestio de la informarmacio sobre l'11-M, al Psoe, en minoria.
Rapidament(CiU va votar contra la investidura, no aixi ERC) intent de carregar-se-la. PPPSOE, tot i el mullader post 11-M, com una roca, i la mantenen, contra els grups petits.(CiU , com ERC, voten per a derogar-la). perden, de molt.
I ja està. Però la prova del cotó es que la llei, el 2005, no va servir per a prohibir al mon Batasuna presentar-se.
En canvi, el 2009, sí. La llei no ha ca canviat. L'expulsió de 150.000 persones (els votants del mon Batasuna el 2005) per a poder expressar la seva preferència, es produeix , ara, amb govern minoritari del Psoe, quan no es va produir el 2001, amb majoria absoluta del PP.
That is the question. El Psoe al poder, com sigui. Sopant amb l'Armada, expulsant 150.000 electors, etc.
El Psoe, company, el Psoe.
Marc
Jo no claudico. Guanya les eleccions, si son representatives, qui tereu més escons. Ací, a Euskadi i a Nova Zelanda. I el PNB ha guanyat, per escons, clarament, i també clarament per vots populars.
NOMES EL PNB HA GUANYAT LES ELECCIONS.
No ha obtingut majoria absoluta, però l'unic guanyador electoral és el PNB.
Que no governarà , per la maniobara espanyolista? Ya ho veurem. No està tant xupat el tema. Pero a Catalunya van fer el tripartit, dues vegades, també amb el Psoe, tot i que no treu que a Catalunya sempre hagi guanyat les eleccions catalanes CiU. Totes. I en Mas, al davant, les dues darreres.
I va perdre, sobretot, el psc-psoe, a les dues darreres, on pensaven quedar primers. I Maragall primer, i Montilla, el 2006, van ser derrotats , estrepitosament.
Governen? No es governar el que fan. Es ocupar el poder. Però es una altra cosa. NO HAN GUANYAT MAI LES ELECCIONS.
Als països civilitzats sempre sempre el partit guanyador comença a governar. Si cau poc temps després es una altra cosa, pero nomes amb el Psoe pel mig s'han fet aquestes marranades antidemocràtiques, perque ERC (ICV si que ho havia dit sempre) va enganyar dient que estava equidistant. I mig milio de persones es van autoenganyar i s'ho van creure.
Josep:
Estic amb tu.
Ara, ací, qui podrà dir que no s'ho esperava, lo del Psoe?
Mas ó Montilla, a la tardor, espero.
Potser també ha volat el ZP aleshores.
Dessmond,
Gràcies per les explicacions. Sempre didàctiques i oportunes.
S'ha manipulat, des de la "justícia del psoe, que existeix, i tots ho sabem", enguany. El 2005, amb la mateixa llei, no van excloure a ningu.
Gràcies a tots.
Andreu
Post a Comment