dimecres, 11 de març de 2009

Mas ó Montilla


El nou paradigma tripartit: PSOEPP/PPPSOE + algú (ERC i/o ICV) 
(per Andreu)


1.- Tot el poder per als dos partits jacobins espanyols, arreu.

El cas d’Euskadi, en perspectiva, segueix al cas de Nafarroa. 

És igual el resultat electoral. Tant dóna quina opció guanya les eleccions, clarament, en vots populars i en escons.

Si no hi ha majoría absoluta, PPPSOE ó PSOEPP tenen un pacte de sang “roja i gualda”, pel qual només poden assumir el poder les “mesnades” jacobines. Espanya, abans roja, abans fatxa, que amb alguna cantonada governada pels nacionalistes no castellans guanyadors de les eleccions.

1.1.-Governs en minoría, pactes secrets per a investidures, i condicionament de polìtiques. Reespanyolització, sobretot, de l’ensenyament, la cultura, i les subvencions.

La perspectiva basca, facilita tots els elements d’aquest assalt al poder, al 100%, dels partits jacobins.  

Qui queda en segon lloc (PSOE), a gran diferència del guanyador (nacionalisme democràtic basc), tant en vots populars com en escons, té el suport assegurat, per a la investidura, de l’altre partido español (PP, en el cas d’Euskadi). (A Nafarroa va anar a l’inrevès, recordem!!). El partit espanyol que queda més amunt posa el president...amb els vots vergonyants de l’altre partit espanyol en la investidura. 

I com no es vol donar la imatge externa de govern “jacobí-espanyolista”, un cop aconseguida la investidura, (“para el cambio”, a Euskadi....sense recordar-ho a Andalussia, o a l’Ajuntament de Barcelona, per exemple; o “para la estabilidad democràtica”, en el cas de Nafarroa on va guanyar UPN), els governs seran minoritaris, però amb una assegurança de sang mútua de no deixar-los caure. Si més no, els dos primers anys.

1.2.-Contrapartides, totes secretes. Visca la transparència democràtica

Reespanyolització a dojo. “Cohesió”, que diuen els espanyolistes.

A l’ensenyament, a la universitat, a la retolació pública, als indicadors exteriors, a les subvencions a associacions, noves, creades des de plataformes creades al redòs dels sindicats UGT i CCOO més alguns afiliats a PP i PSOE, per a recuperar el terreny que ells valoren, com a espanyolistes, com a “perdut”. 

El que els “seus” diaris, els “seus” mèdia (gairebé tots) diuen “constitucionalisme” significa “espanyolisme ranci, jacobinisme, centralisme, autonomies sempre igualades i iguals”. 

Lògicament, han d’amagar l’ou, ara que tornarà a ballar l’espanyolisme. Nomès justificaran la investidura, d’un espanyolista jacobí, pel canvi o per l’estabilitat, segons convingui, però de cara als afiliats peperos, no formaran part del govern.. per a evitar la imatge, sempre control.lada pels “seus” mèdia, d’un “front jacobí espanyolista”, que és realment el que fan.

Només un problema. Els càrrecs.La menjadora. Quadres peperos a Euskadi (com quadres psociates a Nafarroa) aspiraran , personalment, (es la seva politica democràtica, els guanys personals) a tenir càrrecs ben remunerats amb diners públics. Ho podran aguantar un temps, curt, però després la pressió de l’ambició personal serà molt forta. I entraran quadres peperos a l’administració basca (si fan el cop d’estat.. no democràtic que tenen a punt), disfressats de tècnics de prestigi o sense prestigi.

La corrupció, sempre present al Psoe, i gairebe sempre al PP, començarà novament...però trigaran 2 anys a veure’s els primers casos.

2.- CATALUNYA. La Sra. Sánchez Camacho (Alícia), nova companya de viatge del tripartit del Sr. Montilla. Ciència Ficció? No. Lògica espanyola

El pacte PPPSOE ó PSOEPP abraça totes les comunitats, totes les nacions de matriu no castellana.  

En cas “necessari” (que cap nacionalisme democràtic no espanyol governi, encara que guanyi,), els vots del PP de Catalunya estaran a disposició del Sr. Montilla. Ara..si hi hagués una moció de censura...a la tardor...o després de les properes eleccions ....si CiU no guanya per majoria absoluta, o no té un soci que li garanteixi no aliniar-se amb el Psoe-Psc del Sr. Montilla. ).

2.1.- Canvi de satèlit, si cal. PP per ERC. Ó PP per ICV. Des de fora, com a Euskadi. Catalunya, com l’Euskadi Bis del 2009.

Així com a Euskadi, si hagués fet falta, també el Psoe hagues recollit el vot d’investidura de l’únic diputat de la formació ultraespanyolista de Rosa Diez, a Catalunya, si repeteix presència en el Parlament, Ciudadanos, també aportarien la seva collita pròpia a mantenir la Presidència de la Generalitat en mans espanyolistes.

El PP de Catalunya, ara 4rt. Grup parlamentari al Parlament, en unes properes eleccions catalanes, pot passar, novament, a ser la 3a., en funció de la caiguda, lliure o control.lada, del suport popular a ERC. Fins i tot ERC pot ser superada, en escons, per ICV, en una hipòtesi alzista del vot a ICV.  

Montilla calla, però no deixa de vigilar per a mantenir-se en el poder. Al preu que sigui.

Aquesta opció espanyolista (PP de Catalunya al servei dels jacobins psociates, fins el final), i tal com digué el Conde Duque de Olivares, “sense que es noti”..(investidura , govern de minoria, però garantia de no deixar-lo caure.).

Aquest suport del PP, des de fora del govern, permet a Montilla , si cal, i segons els resultats electorals, desfer-se, potser, d’ERC ó d’ICV. Passar a un bipartit (Psoe-Psc/ERC, ó PSoe-Psc/ICV), en lloc del fracassat tripartit clàssic, obre més possibilitats, en el límit, a Montilla.

Desfer-se, poc abans de les eleccions, d’ERC, ó d’ICV, segons la situació social derivada de la crisi aconselli, pot ser la mesura espectacular de Montilla, semblant a la que va prendre Maragall forçat pel Psoe de Madrid, però, ara, amb el suport del PP català garantit per a la investidura segona de Montilla. Tot això si sumen..............es clar.

2.2.- Hipòtesi, bogería especulativa ó aplicació de la lògica jacobina.

Algú podia creure realment que amb el resultat, clar, a Euskadi, en favor del PNB, pugui ser lehendakari el Sr. López, amb un govern en minoria pírrica i ridícula, però amb investidura garantida pel PP, a canvi de desfer polítiques nacionalistes , sobretot en el tema de l’ensenyament (ikastoles en perill...), i els signes identitaris euskalduns de tot tipus?

Doncs sembla que pot arribar-se a produir. Jo, personalment, no m’ho creia possible. Ara ja començo a creure que ho faran, a Euskadi.....perque, si cal, també ho intentaran fer a Catalunya, més endavant. Encara estan més “preocupats” per Catalunya, com els ensinistrà sempre el Sr. Felipe Gonzàlez.

2.3.- Alícia Sánchez Camacho. Partidària del nou paradigma espanyolista.

Fa pocs dies Alícia Sanchez Camacho ja va fer una mica la bocamoll. Deia, rotunda, que a Espanya, al govern central, sempre ha de governar el partit que guanyi. Sempre. Per democràcia.

En canvi, quan el periodista li deia si aquesta lògica també era aplicable a Euskadi o Catalunya va dir, textualment, que era diferent. No és el mateix governar Espanya que una autonomia. Amb aquest esperit i creença de segona regional per a les autonomies, que té , per la seva formació i feina anterior, la Sra. Sanchez Camacho.

El mateix argument que el Sr. Zapatero. “Només governaré si trec més vots, i sóc el guanyador de les eleccions”, digué el 2004. Però Catalunya i Euskadi no són Espanya. I tant que no ho són. Però per als espanyolistes aquest principì de permetre governar al guanyador electoral.....va acompanyat de la frase final:....sempre que sigui un partit espanyol”.

3.- “Opció nacional espanyola, abans que l’opció de classe”

En el frívol dogmatisme pseudomarxista d’en Solé Tura i seguidors, i del Psan i successors, aquella “indisoluble unió entre l’autèntica opció nacional i l’opció de classe”, frase absurda (imbècil, realment) que va perforar tants caps de joves i adults catalans els 70’s i 80’s, ara, al segle XXI, els partits jacobins la reutilitzen, posant l’opció nacional espanyola, pel damunt de les diferències de plantejaments socials, econòmics, polítics, filosòfics.

Es l’esperit del Calvo Sotelo dels 30’s. Rajoy i Zapatero. Zapatero i Rajoy.

Aquest és l’atac més virulent contra la democràcia (sense cop d’estat militar o violent) des de la reforma. 

Els partits nacionalistes democràtics no poden governar, ni que guanyin les eleccions. NOMÈS SI TREUEN MAJORIA ABSOLUTA. 

Montilla, ...........i Sánchez Camacho, de massagista. Nou paradigma.
I l’ERC de Puigcercós? La pressió de la “menjadora”, ni que volguès, (que no ho vol) no la suportarà Puigcercós. La prova del cotó: les llistes. I no fer cap canvi abans ni a Girona, ni a Lleida, ni a les Diputacions de Girona i Lleida. (la menjadora és el corrent més potent a ERC), l’altra prova.

Però en Montilla , amb la Sanchez Camacho de portera, té més possibilitats. La Sanchez Camacho i el PP català donant suport a un tripartit (amb ERC i ICV) que no sumi 68; o a un bipartit (Psoe-Psc + ERC), ó a un altre bipartit (PSoe-Psc + ICV), en la investidura?

Au, va, Andreu, s’ha begut l’enteniment. S’ha passat 50 pobles.!!!! Ni somiar-ho. Impossible.!!!!
Bé. No sé sí m’he begut l’enteniment, però a Euskadi fan una cosa igual. Igual. Impedir, com sigui, que el guanyador ampli, i clar, de les eleccions basques, el PNB, governi. I girar la truita. Fent-la truita espanyola.

I a Catalunya voldran fer el mateix. Ja tenen a Montilla. Però si, com sembla des de fa mig any, el tripartit possiblement no sumi, ara té la xarxa “constitucionalista” , amb PP i Ciudadanos a punt. 

S’ha girat més feina. Van a per nosaltres. Vaja, com sempre, però més descarats que mai.

Però, a Catalunya, tot això (gràcies Carod, gràcies Puigcercos), ens vé quan s’ha mantingut una majoria absoluta nacionalista no espanyola en el Parlament, però que el Clauer superior del Regne dels Borbons a Catalunya, el Sr. Carod Rovira, Josep Lluís (ací i a la Xina....no va dir si també a Taiwan.....he he..) va lliurar, amb tot el convenciment, i sabent perfectament el que feia, al perdedor Psoe, tant d’en Maragall com d’en Montilla.

Ara pot superar-se ERC repetint el tripartit, i amb el vot d’investidura del PP de la Sra. Alícia Sanchez Camacho, per al Sr. Montilla.  

Molt bé, Puigcercos, molt bé E.  

Podeu governar una tercera legislatura gràcies al Psoe i al PP.  

Per la independència!!!!  

D’Espanya, de l’Espanya jacobina!!!  

El PP donant suport a ERC-Psc-Psoe!!!  

Bogeria........compte....compte, que tots els que ho pensin, primer, que pensin que van dir quan deiem que ERC faria president, si podia, a Montilla. Això...impossible. Maragall sí, però Montilla, que va..... Montilla. I que va passar?

Com diu avui a La Vanguardia en Miquel Roca Junyent, un dels tres millors polítics catalans des del final del franquisme (En Pujol, en primer lloc, naturalment), referint-se a la coherència i a la incoherència, en política, on poden dur, ...fins i tot a un tripartit Psoe-Psc/ERC/PP.

Imaginacions? Siguem realistes. El Psoe, el PP, l’espanyolisme rampant dels dos partits espanyols, i l’ambició personal per la menjadora, ho poden aconseguir.

Mas, majoria absoluta.? Difícil, molt dificil. 

Mes difícil això que el PP de la Sanchez Camacho doni suport a la investidura de Montilla.

I, si això anés així,...per tercera vegada, i aquesta per a donar suport a Psoe i a PP, negaran la seva catalanitat i nacionalisme els diputats electes d’ERC?.  

Ara ja es pot pactar amb el PP? 

El Psoe ha dit que sí. 

Doncs Puigcercós, alumne aplicat, també.

4 Comments:

Josep-Empordà said...

Benvolgut Andreu,

Al meu modest parer, el teu raonament no va gens desencaminat, malgrat aixó, encara tinc una certa comfiança en el bon sentit dels catalans i crec que ho farem impossible, perqué al final, totes aquestes inmenses impostures han sortit a la llum i son a la vista de tothom, i a la gent, no hi ha cosa que més els emprenyi que les impostures i els enganys.

Detesto el tripartit, però ara, no cal tenir pressa, cada dia que passa, CiU guanya adeptes, i a més, sense ni esforzar-s'hi, així que, d'aquí a 18 mesos, qui diu que no pot treure majoria absoluta?...perqué, amb la que está caient, a la oposició s'hi está de conya!....i més quant hi ha un "govern" quer no sé jo si seria capaç d'administrar una comunitat de vehins.

Jo, per si de cas, ja tinc preparat el "Gramona" (pel meu gust, el millor cava...i del Maresme!)

Cordialment.

Andreu said...

Josep,

Sí, sí, però sense entendre a que juga el PP, de confirmar-se el nou robatori a Euskadi, significa que s'ha d'anar a per totes totes totes.

Al final, serà un Mas o Espanya!!!
Estic d'acord, dia a dia sembla que la bola va agafant embranzida.
Segueixo, com tu, il.lusionat i amb confiança. La reacció interior, la important, la decisiva, s'està produint.

Fins ben aviat!!
Andreu

reflexions en català said...

Lúnic positiu de tot això és que els sociates s'han tret la careta. Ara ja podem dir que pacaran amb els "radicals" d'esquerra o dr dreta, quna els convingui per ocupar el poder.

Massa d'hora per fer prediccions electorals, em sembla.

Cesc. said...

Malgrat tots els esforços fets pel psoe per diferenciar-se del pp, d' ara fa un any, a la primera oportunitat que l' esdevenidor els brinda s' hi fusionen.
És evident, benvolgut Andreu, que són uns simples mercenaris de la Rex Publica.
Salut i independència,
Cesc.