El Deute públic de la Generalitat catalana

La manca de rigor dels tripartits. Augment, antitendència, durant l’etapa tripartita

El Deute de la Generalitat creix, i creix, excessivament, els darrers anys. 
El pressupost de la Generalitat s’ha doblat, des del 2003, sense que s’hagin incorporat noves transferències de competències significatives.

Vejam-ne l’evolució.  
Més que en xifres absolutes, ja directament amb l’evolució de l’indicador Deute/PNB. I amb una font que, podent ser discutible, no ho pot ser atès que és el Banc d’Espanya, i aplica el mateix mètode a totes les autonomies, i al propi estat espanyol.

Finals del 2003. Deute de la Generalitat : 7,4% del PIB català. 

Els governs nacionalistas de CiU van deixar la Generalitat amb aquest nivell de deute. Alt, però amb una reducció continuada, moderada, però continuada, els 10 anys anteriors.

1995: 
Catalunya 8,3% PIB. Superior a la mitjana global (6,0%), pero inferior a la de la Galiza governada per Fraga, o la Nafarroa governada pel PP:
Galiza 8,5%
Madrid 3,7%
Euskadi 7,3%
Nafarroa 10,4%
P.Valencià 6,5%
Andalussía 7,6%, governada pels socialites
Mitjana global de totes les CCAA: 6,0% 

2000:
5 anys después, Catalunya s’havia situat en un 8,5%, per sota del màxim dels anys 97 i 98, en que vorejà el 10% (9,7%), quan la mitjana global era del 6,3%.

S’havien disparat els deutes al Pais Valencià , governat pel PP (9,0%); Galicia (9,4%), Andalussía (8,3%), i l’havien reduit a la meitat, en termes relatius, a Euskadi (5,3%) i a Nafarroa (5,9%). Madrid seguia amb un endeutament molt baix (3,8%), 

2003:
els primers anys del segle XXI van ser molt favorables, econòmicament, i van ser aprofitats, en diversos territoris, per a reduir el pes del Deute públic de manera clara i notable.  

Catalunya acaba el 2003 amb un Deute Públic del 7,4% del PIB; 
Galiza amb un 8,0%; Madrid va a contracorrent i dobla l’endeutament en 3 anys (6,5% del PIB), el Pais Valencià es la més endeutada (10,5%), pero Andalussia també arriba ja al 7%, mentre Euskadi manté un còmode 3,1% i Nafarroa un 4,6%. La mitjana global era del 6,3%.

Catalunya havia aconseguit tornar a situar-se per sota del 8% del PIB, com els anys 80.

2004-2008- Tripartit:  

8,7% el 2008. Augment, continuat, any rera any, des del 7,4% del 2003.

2004: 7,8% . 2005: 8,1% 2.006: 7,6% 2.007: 7,6% 2.008 (3er.trim.): 8,7%

En canvi, la mitjana global ha baixat, atesa la bonança econòmica del periode.

Per al conjunt de les autonomies, ponderades pel respectiu PIB, el deute viu de les CCAA ha passat, del 6,3% del 2003, al 5,8% del 2008. ( descensos moderats, però continuats, any rera any.).

Només el Pais Valencià (11,5% de deute el 2008) i Catalunya (8,7%) han augmentat la importancia del seu deute en el període 2004/2008. 
També les Illes, de manera exponencial. (del 4,4% del 2003 al 8,8% del 2008)

Madrid ha aconseguit baixar-la més d’un punt (del 6,5% del 2003 al 5,0% del 2008); Andalucía l’ha baixat extraordinàriament (2,5 punts menys), del 7% al 4,5% del 2008; Galicia ha baixat del 8,0% al 6,4%. Nafarroa també la redueix, del 4,9% a només el 3,4%. I Euskadi, amb el lehendakari Ibarretxe baixa del 3,1% del 2003 a un molt poc apreciable 0,7% el 2008. 

Uns anys “bons” que tothom ha aprofitat, lògicament, per a amortitzar deute emés, i situar el nivell d’endeutament en paràmetres menys dolents, i que no suposessin tenir molt poc marge d’actuació en els anys vinents.

Tothom menys Catalunya. Tothom menys els tripartits.


El Pais Valencià, Catalunya, i les Illes són les “bombes de rellotgeria” existents pel volum de deute...  

Galícia, i Andalucía, han actuat correctament. S’han endeutat molt més uns anys per a finançar determinades actuacions. Però fetes les sobreinversions programades, han reduit el deute, acceleradament, els darrers anys, i s’han situat en els nivells de la mitjana general.

Catalunya s’allunya, a pitjor, des de que s’inicia l’etapa tripartita, de la mitjana global. 

S’apropa al nivell del Pais Valencià i en cap dels 5 anys tripartits sencers s’ha aconseguit rehuir el deute vigent. 

Sempre s’ha incrementat de forma neta. 
Sempre més endeutament. 
Sempre més obligacions i menys marge d’actuació per a governs posteriors i per a generacions posteriors.

Un dels lemes tripartits , el rigor en la gestió, ha estat només un lema. No ha estat real. No s’ha vist per enlloc. I en la gestió pressupostària, tampoc.

La “bona imatge”, de seriositat, competència, preparació i rigor, del Conseller Castells no s’ha traduit en fets. 

Déficit pressupostari any rera any, que ha obligat a augmentar el deute public de la Generalitat, en termes relatius al PIB. En xifres absolutes, en termes corrents, els augments del Deute viu de la Generalitat són molt més espectaculars i frappants.  

I el Servei del Deute (interesos anuals i part d’amortització corresponent de les emissions en curs) comenta a ofegar. Es un cinturó, no de castedat, sinò d’ofec.

I això gestionat pel més rigorós dels tripartits.(segons ens han dit, el Conseller Castells) Imaginem una gestió d’Economia i Finances pel Conseller Huguet, pel Consellers Saura o pel Conseller Nadal, sacs grans de despesa inútil i ineficient.?

Això, gestió financera, és el tripartit. 

Més Deute, en anys bons. 

Més Deute, sense assumir noves competències. 

Més Deute, quan la gran majoria ha aconseguit rehuir-la notablement,. 

Més Deute. Sense rigor ni pressupostari ni en la gestió.

Més Deute, sense Rigor.

Més pobresa per a Catalunya i per als catalans.