dissabte, 7 de febrer de 2009

A PER LES CAIXES (II) (per Andreu)

3.- BLINDAR LA IDENTITAT TERRITORIAL DE LES CAIXES.


No voldria ara analitzar casos concrets I les curioses incoherències, o no tanta curioses, que es produeixen.. 
Què són simptomàtics i que van i aniran a més, si no es blinda, millor, l’arrelament a un/uns territoris determinats de les caixes, en tot el que signifiqui identitat.
Les normes sobre òrgans de govern (Llei catalana, lleis d’altres autonomies, la pròpia LORCA central) recullen que s’ha de produir una proporcionalitat de representants dels territoris en els diversos segments que en formen part. (impositors, ajuntaments i corporacions locals, i associacions culturals/entitats). Sobretot en els segments majoritaris, a l’assemblea general de cada caixa, d’impositors i de corporacions locals.
Això està provocant, progressivament, per a les caixes que han optar per obrir moltes oficines fora de Catalunya, que en les renovacions dels membres dels òrgans de govern, es vagin incorporant, més i més, representants dels impositors de les oficines situades a Madrid, a Canàries, a Andalucía, a les Illes Canàries, a Castella, etc.
Per sort, encara, la majoria dels representants dels impositors de les oficines catalanes, pel molt superior nombre de comptes, i de dipòsits, es manté, però la dinàmica temporal, sense cap canvi normatiu, poc a poc, però progressivament, per exemple, en el cas de La Caixa (molts més oficines fora de Catalunya i les Illes, ) que en poc temps l’Assemblea General tingui una majoria de representants dels impositors no catalans. 
Això portarà, i ja està portant, discretament, però com a novetat que no es donava abans, a les cessions en els parlaments públics (com hi ha consellers generals que no saben català potser adreçar-nos en espanyol,…) a les reunions, i, i això és molt més important, a una sensibilitat i forma de veure les coses no catalana, sinò estrictament tecnocràtica, en el millor dels casos, o ja amb marcades tendències pro-espanyoles, tal com veurem en poc temps.
I també la presència de representants dels ajuntaments principals de les noves zones on les caixes han obert moltes oficines. Hi ha casos còmics, per no posar un altre adjectiu.
 L’hoteler Joan Gaspart fou designat per l’Ajuntament de Madrid com el seu representant a l’Assemblea General de la Caixa. Això es de fa pocs mesos. Però i si designen un dels “responsables de l’espionatge madrileny”…..No es normal, no es seriós que Joan Gaspart representi en una caixa catalana a l’Ajuntament madrileny. No es això, no es això.
I encara que s’estigui produint el cas invers, el nomenament per part de l’Ajuntament de Barcelona de representants a les assemblees de la Caixa del Mediterrani, o de la Caixa de Madrid, o de la del Duero…..  
NO ES SERIÓS, AIXÒ. NO ES SERIÓS….I, SOBRETOT, S’ESTAN DESNATURALITZANT LS IDENTITATS DE LES CAIXES, TAMBÉ, EN ELS SEUS ORGANS DE GOVERN. 
De manera creixent, progresiva, i, en pocs anys, aquesta dinàmica , de completar-se, consagrarà una confussió, una manca d’identitat, una manca d’arrelament, una manca de conviccions, una pèrdua del seu ser, i del seu arrelament i vinculació a un territori concret.  
Les dues principals caixes catalanes han pogut obrir oficines fora de Catalunya gràcies al valor afegit, als beneficis, a la fidelitat de centenars de milers de clients catalans, durant dècades i dècades, a Catalunya. .
4.- CONSERVAR L’ARRELAMENT TERRITORIAL EN LA COMPOSICIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN DE LES CAIXES CATALANES, I SI HO VOLEN, TAMBÉ A LES CAIXES DE LA A RESTA DE L’ESTAT.
Sense entrar ara a fer especulacions sobre posibles fussions a curt o mitjà termini, sobre els anys de dificultats en gestionar la demora que tenen, sobretot les que han volgut ser més proactives en nous territoris, etc.,el que em sembla indispensable es que, en poc temps, si més no a Catalunya, es canviin parcialment les normes actuals, de manera que:
4.1.- Cada Caixa tingui, només un sol territori històric, d’arrelament, la qual cosa comporti que la totalitat de consellers generals, membres de l’Assemblea, en representació dels impositors, dels ajuntaments i altres corporacions locals, dels empleats , i de les associacions culturals, econòmiques de la societat civil, siguin elegits i triats (votats o decidits, segons escaigui) entre els que estiguin a Catalunya (en el cas català).
A LES CAIXES CATALANES, ELS ÒRRGANS DE GOVERN , AL 100%, FORMATS PER REPRESENTANTS ESTRICTAMENT CATALANS. I a les d’alters comunitats, si ho volen, també,, lògicament.
A les caixes catalanes, el 100% dels representants dels impositors catalans, el 100% dels representants dels ajuntaments o administracions locals catalanes, el 100% de representants del personal actiu a Catalunya i el 100% de les entitats de la societat civil, també catalanes.
4.2.- Com a posible excepció única, o factor negociador de situacions concretes històriques (la vinculació històrica de la Caixa amb les Illes; la d’Ibercaja amb la Rioja, o la del Mediterrani amb Múrcia), podria arribar-se a una distribució 90%/10%, per a reservar una representació minoritària, però permanent, en els òrgans de govern, a les Illes, la Rioja, ó Múrcia. 

En definitiva, informació i transparencia de les inversions i dipòsits, per autonomies de cada caixa, i blindar definitivament la catalanitat plena (100%, o com a mínim 90%) dels membres dels òrgans de govern de les caixes catalanes.
En articles posteriors, es continuarà amb el tema de les caixes catalanes, aportant algunes dades indicatives de la seva potència financera i social, i analitzant amb més detall la seva evolució recent. I els errors, sempre de management, sempre, que han afectat a algunes caixes catalanes els darrers anys.
I també aquesta sempre anunciada i mai confirmada ni realitzada, inevitabilitat de les fussions entre caixes. A què obeeix i a quins interesos, realment serveix.
De moment, recordar que a l’Estat Lliure de Baviera, funcionen encara 112 caixes bàvares diferents. Atesa la seva població, l’equivalent a Catalunya serien 18-19 caixes catalanes, en lloc de les 10 actuals. I de fussions, a Baviera, res de res. 
Ni al conjunt d’Alemanya, on operen prop de 500 sparkasse diferents.I la potència financera i arrelament territorial de les sparkasse són extraordinaris. Tanmateix, el model de funcionament, i el model organitzatiu, a Alemanya, i als diversos Lands és ben diferent del d’ací. Però no avancem altres post’s. 
Les caixes d’estalvi són molt importants per a Catalunya. 
Molt. Decisives. 
I caldrà seguir prestant-lis l’atenció que es mereixen.
Andreu  

ANNEX .-Alguns titulars llegits a la premsa recentment
2008: L’Ajuntament de Madrid designa Joan Gaspart, com el seu representant a l’Assemblea de La Caixa. (22/12/2008)
13-febrer-2008: Caixa Fòrum obre a Madrid. Als museus del Prado, Reina Sofía i Thyssen se suma a l’anomenada “milla de oro” de Madrid l’espai de divulgació cultural CaixaFòrum-Madrid. (2.500 metres quadrats per a exposicions, auditori, tallers, un jardí vertical,etc.)
2008-31 desembre. La Caixa busca a Sevilla un centre cultural com el de Madrid o Barcelona. (La Junta de Andalucia ha rebut de La Caixa una petició oficial de concessió d’ús temporal indefinit de les Reials Drassanes, propietat de la Junta, per a instal.lar un “CaixaFòrum-Sevilla”
2009-27 gener. La Caixa emet “deute amb aval de l’Estat” als preus més alts d’Europa.
2009-28 gener- Es constitueix in extremis Alestis, projecte aeronautic andalus impulsat per la Junta. Les caixes (Unicaja,Cajasol,Caixa Catalunya i el Institut Català de Finances també entraran en el proiecte, tot i que encara no se sap quin pés accionarial tindran)
2009: 29 gener: Les grans promotores i inmobiliàries que ja han caigut.
Martinsa-Fadesa (juliol 2008). Passiu concursal de 7.000 M. € (Caja Madrid 1.000 M.; La Caixa 700 M.;Popular 400 M.; Caixa Catalunya 300 M.)
Habitat:/desembre 2007) Deute vençut de 2.300 M. € (Caja Madrid 220 M., Santander 218 M.)
Tremón (novembre 2008) Passiu concursals de 900 M. Popular 200 M., Bancaixa 100 M.
Bancaixa emetrà titulitzacions d’actius amb l’aval de la Generalitat valenciana.
La Junta de Castella i Lleó propossà canvis substancials al seu proiecte d’unió-fussió de les 6 caixes de la comunitat.
Caixa Catalunya assumeix la Inmobiliària Alcalà 120- Ha comprat el 49% del capital de la promotora que encara no tenia a canvi dels crèdits per 410 M. € que mantenia amb la inmobiliària.
Les caixes catalanes (La Caixa i Caixa Catalunya) estudien vendre un 5% de Repsol al marge del soci principal Sacyr.
Caixa Catalunya retallarà la seva obra social fins un 40% . Això suposarà reduir en 30 M. € la partida anual destinada a l’obra social el 2009.
La fussió d’Unicaja i CajaSol enfronta Màlaga i Sevilla per a la futura seu central.
F. Granados, conseller de Presidencia de la Comunitat de Madrid. “Tenim enemics a CajaMadrid, que poder ser autors del que passa” (espionatges mutus). “La batalla de Madrid”: la lluita pel control de CajaMadrid desencadenarà una guerra per la privatització de les caixes. – “Pelea interna en la cuarta entidad.-El proceso electoral- Blesa ningunea al consejo de CajaMadrid per a saltar-se la llei d’Aguirre”
Es busca president en temps de crisi. El 2009 s’han de canviar els presidents de Caixa Girona, Caixa Manresa i Caixa Terrassa.
CaixaMadrid multiplica per 5 la demora el 2008 i preveu superar el nivell del 7%.El benefici net del 2008 és de 840 M. €, un 70% menys que l’any 2007.


0 Comments: