dimecres, 18 de febrer de 2009

QUAN LA CATALUNYA OPTIMISTA NO ÉS UN ESLÒGAN

"Ramon Tremosa ha fet bona la consigna socialista de la Catalunya optimista. Aquell eslògan buit de contingut. El de l’optimisme per l’optimisme"

Francesc Cano i Castells - www.elsingulardigital.cat

És possiblement el millor candidat que mai ha presentat el país a unes europees. Per conviccions nacionals, però sobretot per projecte. 

Ramon Tremosa té una solució engrescadora pel país. Una recepta de desenvolupament econòmic basat en la logística que ens ha de consolidar al mapa del món. Catalunya serà logística o no serà, diu ell.

Va presentar-se en societat dimecres a Granollers i es va posar l’auditori a la butxaca –tot i que la militància acostuma a ser agraïda, diguem-ho tot. En Tremosa té un discurs clar, entenedor i, sobretot, que engresca. Tot està per fer i tot és possible. 

Lluny de retòriques victimistes sobre el desastre de la Catalunya d’avui, el seu discurs ambiciona línies de ferrocarril de mercaderies que facin del país la porta d’entrada a Europa. Catalunya, la Holanda del sud. Un somni de desenvolupament que ens hauria de situar com una de les regions més riques i sòlides del món. Un somni de desenvolupament independent de la resta de l’Estat. Un somni que, en el fons, porta implícit el reconeixement i l’admiració internacional.  En bona mesura, aquest és el sobiranisme del Tremosa. Un sobiranisme pràctic que acabi caient pel seu propi pes.

CIU presenta un candidat propositiu. Té al cap el dibuix clar de Catalunya, de les seves debilitats i de les seves oportunitats. Dels adversaris, ni una paraula. Respecte, amistat i col·laboració. 

ERC contraprograma, va a remolc. Símptoma inequívoc que se sap derrotada. Perdedora. 

Ramon Tremosa ha fet bona la consigna socialista de la Catalunya optimista. Aquell eslògan buit de contingut. El de l’optimisme per l’optimisme. No engresca la política de les misèries, de les disputes partidistes, de l’art de la declaració. El mateix CEO reconeixia aquest divendres que el gruix dels ciutadans no tenen la més remota idea de quants partits formen el Tripartit. Gros, no troben?

La desafecció no se soluciona ni amb campanyes publicitàries ni amb departaments de participació ciutadana, això queda clar. La desafecció es trobarà en via morta amb gent de discurs sòlid. Més o menys encertat, però sòlid, realista i ambiciós.

0 Comments: