dimecres, 11 de febrer del 2009

Hauteskundeak (GukGeuk)



2001eko hauteskundeak oraindik gogoan ditut, azken finean, maiatza horretan euskaldunok Euskal Herria ala Espainia bozkatzera behartu baigintuzten. Urte horretan, PSOEk eta PPk egindako blokeak ez zuen jaso esperotako babesa : zelako mina egin zuen "Mayor Oreja Lehendakari" lelo horrek; zelako beldurra. "Beldurraren botoa" ziola Otegik.             Hauteskunde horien emaitza argia izan zen : Euskal Herriaren "Oreja, entzun, araba euskaldun!" Mayor Orejaren "Es que ni en Álava! ni en Álava"-ren aurka.


Zortzi urte beranduago, hauteskundeen protagonista polarizazioa da berriz, baina orain beldurra ez dela medio. Patxi Lópezek ez du Mayor Orejak ematen zuen beldurra ematen, beste gauza bat da bera, beste politika bat. Talante esaten diote beraiek. Gezurra deitzen diogu guk. Baina argi dago badabilela eta, besteak beste, eraginkorra dela.

Ring-eko beste aldean EAJ dago, arazo larri batekin : lehendakaritzarako hautagaia ezinhobea bada ere, alderdiak bere politikari onak galdu ditu batasunaren bila ari zela. Urkullu, adibidez, EBBeko lehendakaria da soilik Egibar eta Imazen tarteko puntuan aurkitzen zelako momentu zehatz eta garrantzitsu batean.                                                                                                          

Hori gutxi balitz, Euskal Herriko egunkari gehienak PP-PSOEren eskuetan daude, Ibarretxeren aurka izugarrizko (eta lotsatzeko) lana eginez.

Euskaldunok geroz eta itsuago gaude PSOEren jokoaren aurrean. Talantea dela eta, Patxi López-en pertsonan lehendakari bat ikusten dugula ematen du, atzean benetan dagoena erabat ahaztuz : Patxi López-ek ezin du Lehendakaria izan, Euskal Herrian Espainiar Gobernuaren ordezkaria baizik.                                                                                                            
Baina euskaldunak oso nekatutak gaude politika kontuetaz, arima saltzeko bezain nekatutak, eta gure neke honi PSOEk probetxu handia atera dio gaur egun daukagun egoerara iristea lortuz. Higaduraren estrategia zital hura.

Ez ahaztu, gainera, Euskal Herriko eta bereziki Gipuzkoako portzentai altu batek ezin duela bozkatu espainiar demokrazia deitzen duten horregatik. Hemen zalantzarik ez du onartzen horrek : milaka euskaldun ahoa estalita dute espainiar legearen ondorioz. Beraien legearen ondorioz. Eta ezin ditugu ahaztu presoak, berain legez preso.

Ez da niretzat garrantzitsuena Martxoan emango den emaitza. Egia esanda, gerra galduta dugula pentsatzen hasia naiz eta orduan ala Irailen ematen igual du. Emaitza on batzuk baino gehiago, Euskal Herritarren erreakzio indartsua nahi dut, euskal abertzaleen berpizkunde bat hain zuzen. Eta hori ez da emango alderdi abertzaleak gutxigatik irabazten dutela ikusten dugunean. Gertatuko dena gertatzean. "Geure arima hiltzen uzteko bezain odol galduak al gara?".

Ahal izago bagenu, posible balitz ginena berreskuratu, garaipena eskuetan edukiko genuke.

Joseba Elosegiren indarra falta zaigu. Arima falta zaigu, gu ginena.

 

************************************************************************************

************************************************************************************

Encara recordo les eleccions del 2001. Al cap i a la fi, aquell maig els bascos vam ser forçats a votar Euskal Herria o Espanya. Aquell any, el bloc fet per PSOE i PP no va rebre el suport esperat. Quin mal va fer el lema aquell de "Mayor Oreja Lehendakari", quina por. "El vot de la por", que deia l'Otegi. 
El resultat d'aquelles eleccions va ser clar : "Oreja, escolta, Araba euskadun" davant del "és que ni en Álava! ni en Álava!" de Mayor Oreja.

Vuit anys més tard la polarització és protagonista de nou, però ara sense la por al mig. 
Patxi López no dóna la por que donava Mayor Oreja. Ell és una altra cosa, una altra politica. Talante, en diuen ells. Mentida, nosaltres.  Però és clar que funciona i, si més no, que és eficient. 

A l'altra banda del ring hi ha el PNB, amb un greu problema . Tot i que el candidat a
 Lehendakaritza sembli immillorable, el partit ha perdut, en busca de la unitat, els bons politics. 
Urkullu, per exemple, n'és el president només per haver-se trobat en el punt intermedi entre Egibar i Imaz durant un moment concret i important. 
Per si això fos poc, la majoria de diaris del País Basc estan en mans del PP o el PSOE, fent una immensa (i vergonyosa) feina contra Ibarretxe.

Els bascos estem cada cop més cecs davant del joc del PSOE. Per talante, sembla que veuem en la persona de Patxi López un lehendakari, oblidant del tot el que hi ha al darrere. I és que Patxi López no pot ser lehendakari, sinó només el delegat del Govern Espanyol al País Basc. 
Però els bascos estem molt cansats del que fa olor a política, tant com per a vendre la nostra ànima, i el PSOE n'ha tret un gran profit fent-nos arribar a aquesta situació. Aquella miserable estratègia del desgast.

No oblidem, a més a més, que un alt percentatge de la població d'Euskal Herria i especialment de Gipuzkoa no poden votar, degut al que diuen ells democràcia. Aquí això no admiteix cap dubte milers i milers de bascos tenen la boca tapada a conseqüència de la llei espanyola. De la seva llei. I no podem oblidar pas els presos, presos també per la seva llei.

No és per a mi el més important el resultat que es donarà al Març. Realment, trobo que comencem a perdre la guerra i tant s’hi val si és llavors o al Setembre. Més que uns bons resultats vull una forta reacció d'Euskal Herria, un renaixement nacionalista. I això no es donarà quan els abertzales guanyin per la mínima. Quan passi el que passarà. És que hem perdut tanta sang com per a deixar morir la nostra ànima?

Si poguèssim, si fos possible recuperar el que erem, tindriem la victòria a la nostra mà.

Ens falta la força de Joseba Elòsegi. 

Ens falta l'ànima, el que erem.

14 Comments:

Cesc. said...

Caram, benvolguda GukGeuk, si que ho veus pelut.
El que no entenc és perquè a la gent que li il.legalitzen la seva opció primera, obta per l' abstenció (que beneficia els il.legalitzadors) en comptes de votar per la seva segona o tercera ni que sigui amb el nas tapat i només per fotre els ecspanyols.
Però, vaja, prou feina tinc per entendre l' ERC on milito, com per buscar racionalitats on segurament hi ha força enteniment.
Salut i independència,
Cesc.

Dessmond said...

Sempre m'ha costat d'entendre els abertzales. Com vaig sentir dir a n'Arzalluz, proporcionen satisfaccions immenses a PP i PSOE, perquè uns nacionalistes arreen als altres.
No he entés els abertzales ni els seus alumnes avantatjats que tenen a Catalunya, els erkys. Semblen fets d'una pasta semblant.
Ah, dubto que l'ànima euskalduna mori. Amb el concert es poden fer moltes meravelles. Governi qui governi.

Anònim said...

A Euskadi, benvolguda Txelo, heu de començar a fer-vos la pregunta que ens fem nosaltes: Mas o Montilla?.

Veus?, en alguna cosa us portem avantatge, nosaltres ja hi hem passat i hi estem passant per tot aixó, encara que vosaltres teniu una cosa que nosaltres no tenim, que son els diners, i ja ho diu la dita, amb diners, les penes son menys penes.

Encara que, de produir-se la catàstrofe a Euskadi, el dispossar de diners s'us pot girar en contra. Justament la manca de diners, será un dels factors que acabará amb el tripartit. Uns PSOEcialistes amb diners, no es treuen ni amb salfumant. La compra, la intimidació i la subvenció discreccional son la seua especialitat, i per aixó, fan falta diners.

Cordialment.

Anònim said...

Cesc, mai he sigut gaire optimista.
No ets el primer independentista català al que sento aquesta reflexió que fas, però també t'explicaré una cosa : a la COPE o RNE, no me'n recordo, costumen a dir el mateix i els d'EiTB, que de batasunos no en són gens, els hi van respondre amb un "teniu raó, si és que el millor seria tornar a aqueslls temps on no cal votar". Tinguis en compte que aquí la divisió no és per pataletes independentistes, sinó per "tu em mates, tu em tortures, tu afavoreixes la dispersió, tu em treus per la força dels ajuntaments". El PNb va afavorir la dispersió, tot i que ara n'estigui en contra, i aralar, PNB i EA han votat les mocions "ètiques". Si algú té motius per a no votar un altre partit, aquests són els de batasuna. Tot i això, tinguis clar que molts han votat sovint d'altres opcions quan ha calgut realment, com al 2001.

Dessmond,
primer aclarar que abertzales són els nacionalistes, tots, no només els de batasuna. I, si arzallus va dir això, era injust i s'equivocava : batasuna ha donat els vots al pnb quan li ha calgut (consulta, plan ibarretxe) i, per exemple CiU no pot dir el mateix. I recordem que, el mateix arzallus, va anar a visitar a la presó el seu amiguet Otegi. Els batasunos, per exemple, si que no entenen a ICV o ERC (i creu-me, no els hi guarden gaire simpatia, com tampoc a CiU). Els batasunos del meu entorn (que els suposo iguals que els de l'entorn dels altres) tenen clar que el pnb és dels nostres, excepte en casos com el d'imaz o azkuna. I em sembla molt que la comparació amb els jerkis no és gaire encertada. els jerkis, en tot cas, són similars als d'EA. Això del concert i l'anima... doncs tampoc ho trobo gaire encertat, la veritat. Iralanda, fins i tot, té la independència, però res de llengua, res d'ànima. Salut

Anònim said...

I josep hehe el Mas o Montilla ens el vam fer ja fa temps, just al 2001 que comento al post. I va guanyar Mas, no ho dubtis. Ara també esta clar, o ibarretxe o lópez i, ho dic sabent el que dic, fins i tot el més batasunni dels meus amics té claríssim que ibarretxe, no els hi ha agafat (encara) per una altra cosa (i això que ibarretxe mai ha dit independentzia). Va josep, a veure quan tornes per aquí i fem un dinaret haha

Anònim said...

Fet! lo del dinaret...

Mira, ja friso!...Qui sap? potser no trigaré gaire!...i será sense italiá i sense "bascos"...i amb una miqueta més de temps! He he.

Dessmond said...

GukGeuk,
Doncs quin "èxit", si no he lograt fer-te no entendre res!.
Igual és que amb les presses m'he explicat malament. Darrerament vaig amb el temps molt just. A veure si torno a fer un comentari més tard. Espero tenir una estoneta més llarga.

Anònim said...

No Dess, si jo ja reconec que em costa bastant agafar els escrits de la gent, les coses com són.

1) el "proporcionen"(ells) m'ha fet suposar que amb abertzales no et referies a l'arzallus

2) el de proporcionar satisfaccions a pp i psoe és el que he volgut contestar. No crec que estiguin contents quan sovint les forces sobiranistes s'uneixen, tot i que de cara a la galeria s'insultin constantment. I els jerkys, bueno, em semblen lo més llunyà a un sobiranista basc.

3)li veig relació a qui governi amb el perdre l'anima, no a l'anima amb els diners que es tinguin per a governar.

Salut!

Anònim said...

Benvolguda GukGeuk,
No sé si has vist l' advertiment de l' ONU a ecspanya, us en deixo l' enllaç.
http://www.gara.net/agiriak/20090205_informe_relator.pdf
Salut!
Cesc.

Josep (sl) said...

Guskeuk bon escrit. El problema del talante és què un llop amb pell d'ovella. el mal del PP és què ja és veien llops, mentre que els del PSOE també ho són però aparenten i a molts enganyen amb la pell de corder.

Anònim said...

Benvolgut Andreu,

aprofitant aquest post sobre el País Vasc, m'agaradria intriduïr una nova mirada sobre la famosa pregunta (potser algú ja l'ha fet). És aquesta:

Ibarretxe o Patxi López?

Jo ho tinc molt clar. Ibarretxe. Però seria interessant saber que respondrien coneguts blocaires. Una altra cosa, potser?

Atentament,

1010

Dessmond said...

GukGeuk,
Arzalluz parlava de "estos de Batasuna", que muntaven manifestacions prohibides, desafiant la policía basca. Ja tenies una escena on el conseller d'Interior basc i la polícia que comanava actuant contra els -altres- abertzales. A n'Arzalluz el posava negre això, perquè aquesta mena de coses donen força -i satisfacció- a l'enemic.

Aquesta forma d'actuar, que porta a uns nacionalistes contra altres, és la que ara ens trobem per aquí. Vull dir a la catalana terra. Era en aquest sentit que ho volia dir. A Catalunya ho ha provocat els sector més cafre d'Esquerra, la que té ànima batasuna. La que posa per davant l'eix dreta/esquerra per damunt de l'eix nacional.

Potser, ara que la imatge d'Esquerra està tan sota mínims, la comparació sembla excessiva. A mi no m'ho sembla. Ara, reconec que parlo des de la distància. (Ara fa temps que no visito el País Basc. Tot just abans d'ahir parlava amb un amic de tornar-hi a treure el nas).

Pel que fa al tema de l'ànima i al concert econòmic. Aquí hi ha un raonament molt en clau catalana. En aquesta visió que dona valor als diners, des de temps immemorial i des de no fa massa, per culpa del sistema econòmic tant deficitari que tenim a Catalunya.

Amb els diners es poden fer moltes coses. Jo he estat molts cops a Euskadi i el primer que notes -deixant de banda la bellesa del paisatge i la de la seva gent- és que el govern pot dur a terme infinitat de projectes. Això repercuteix directament en poder gaudir d'un bon nivell de qualitat de vida i, per tant, en matenir viva aquesta ànima col·lectiva. Mentre el País Basc sigui una història d'èxit econòmic, es pot dir que serà molt difícil d'enterrar.

El tema de la llengua és a banda. És una part molt important de la nació, però no ho és tot. I he de dir-te que aquí em perdo una mica. Quan vaig al País Basc em fa embeja perquè tot ho veig lingüísticament més normalitzat que a Catalunya. I, en canvi, els meus amics bascos diuen que a Catalunya té un nivell superior de normalització lingüística que Euskadi. Potser és que els dos països estan millor del que suposem!.

Com va dir n'Ibarretxe, en el darrer Alderdi Eguna al que vaig assistir, aquesta terra l'han intentat fer seva grans cultures, grans imperis. En temps dels romans ja hi havia aquest petit poble que és Euskadi. I va dir: "que se n'ha fet del llatí i dels romans?. Doncs avui encara hi ha a la faç de la terra aquest petit poble que es diu Euskadi".

Pel que fa als teus punts:
1) Jo considero que abertzale i nacionalista és el mateix. Així m'ho han ensenyat. La gent del PNB s'en considera d'abertzale. Però sembla que hagi quedat el terme per referir-se a la gent "batasunaire". Una mica com la palla mental que gasten per aquí els erkys, amb el rotllo "jo no sóc nacionalista, sinó independentista". Un partit ple de filòlegs com Esquerra i encara no saben què vol dir ser nacionalista. Després no és d'estranyar que facin segons quina mena de coses, políticament parlant.

2) Lamento la comparació doncs. Veig que efectivament la reputació d'Esquerra està sota mínims.

3) Insisteixo en que els diner són importants. I el govern, també, per suposat. Un país, com és Euskadi, amb un bon nivell de vida, encara que el governi un element tipus Montilla serà difícil d'enterrar. Si hi ha societat civil emprenedora -i Euskadi la té-, el país pot seguir funcionant. No vull, amb això, cantar les excel·lències de perdre el govern amb visió nacionalista, que et consti. Tot i que és una bona hòstia, no tot està perdut ni de bon tros.

Anònim said...

Benvolgut 1010,

Si fòssim, estrictament, "antipsociates o antitripartits", sem sembla evident que, tàcticament, ens aniria bé que el Patxi Lòpez (un inepte)governès a Gazteiz amb el suport del PP.
Es visualitzaria molt clarament l'eix politic espanyolitzador: PSOEPPERC.

Però no sóm "antis". Sóm nacionalistes catalans. I corredors de fons.No ens podem deixar dur per encanteris de duració verbal limitada.

I a Euskadi, no sé per què però gairebe mai s'esmenta, el sistema electoral "perjudica" electoralment el nacionalisme, l'abertzalisme. I afavoreix l'espanyolisme de PP i Psoe. Per decisió del PNB, de sempre, des del començament.

Mateix nombre de diputats electes per cada territori històric. Els mateixos d'Araba que a Bizkaia. I la població es molt i molt diferent.

Amb la proporcionalitat, una mica corregida però molt poc, en favor del territori, que tenim a la llei electoral catalana, el PNB, molt possiblemente, treuria una majoria amplíssima, sempre, i moltes majories absolutes nacionalistes, quedant sense opcions els partits sucursalistes.

Però el nacionalisme, el patriotisme, no és gens "aprofitat", ni "egoista" ni "tàctic", atès que existeix per a fer anar endevant el pais sencer, no per a treure 4 ó 5 diputats més.

El que sí mantenen, tots, totes les forces abertzales basques, és que sempre es pitjor que governi, a qualsevol lloc d'Euskadi, un sucursalista que un nacionalista.

Vaja, una de les primeres regles del primer Congrès Catalanista de finals del segle XIX.

EA, HB, les seves derivades, , en cas límit de tria, sempre han triat, activament, o per passiva, a favor del patriotisme basc. Del nacionalisme del PNB, sempre.

Nomès van patir una traidoria: la d'Euskadiko Ezquerra. Van acabar al Psoe, naturalment. I amb bones condicions personals per als traïdors.

A casa nostra no cal que ens queixem gaire més. La nostra EE ha estat l'ERC de Carod i Puigcercos. Han fet molt més mal. Si.

Per que a Catalunya hi ha molts més babaus, políticament, en sentit nacional, que a Euskadi.

Ara, enganyats dues vegades, es factible pensar que no s'ho deixaran fer una tercera. Però amb babaus que justifiquen l'engany i el lliurament del pais als enemics del Psoe, tot pot esperar-se.

Sens dubte. Ibarretxe.
Però com bé diu la GukGeuk això ja ho van triar el 2001, aleshores font el Nico Redondo.
I la pallisa va ser forta.
Confio que enguany es repeteixi.

Per Euskadi, per Catalunya i per l'avenç vers la plena sobirania nacional.

Cordialment,
Andreu

L'home del sac said...

Doncs potser és un govern nacionalista espanyol el que fa falta perquè tots es despertin i s'uneixin d'una vegada decidits a fer història.
Jo crec que n'Ibarretxe no s'hauria d'haver presentat, encara que m'agrada molt, té el missatge esgotat. En això té raó en ZP, encara que hagi estat ell mateix el que li ha fet esgotar no deixant-li posar a la pràctica les seves idees. Però quan has estat tant de temps parlant de referèndum i no has tingut el temps per fer-lo... no sé quines solucions vol aportar ara. És que no sé com podrà intentar avançar si pot tornar a governar encara que sigui per la mínima...
Ja és trist veure com en un país al final els amos són els que han vingut de fora... A més la llei electoral tipus federal aquesta que teniu us perjudica tant...

Per cert, ja que estàs estudiant català... En català res no "dóna por" sinó que "fa por". Molta gent utilitza el "dóna" per moltes coses, però és un costum copiat del castellà i incorrecte en català.