diumenge, 25 de gener de 2009

El decàleg del que no s’ha de fer, per part de l’Andreu Per: Manel, des de l’Exili


L’Andreu, el comentarista més famós de la catosfera ha decidit finalment fer el seu propi bloc. Això és una bona noticia, perquè els qui coneixem els seus punyents comentaris, moltes vegades molt ben documentats i encara que algunes vegades amb punts de vista diferents amb el que jo penso, sabem que sempre són ben raonats. 

Són quelcom més que un comentari. Són gairebé, a vegades, més un contra-article a l’article del bloc que un simple comentari. 

Tots sabíem que l’Andreu té més fusta de blocaire que de comentarista. No m’explico com és que ha tardat tant a decidir-se, possiblement pel respecte a la paraula escrita que tenen les persones de la seva generació.

M’ha demanat que l’escrigui un decàleg per aprenents de blocaire sobiranistes on expliqui, segons la meva experiència, quines són les recomanacions per a fer un bloc bó. 

Per mi és tot un honor que l’Andreu em consideri un blocaire a consultar, perquè la veritat no estic tant convençut de mí mateix. 

Però com que de fet ja he vist que altres companys han explicat molt bé el decàleg del bon blocaire, he pensat que el millor és fer un decàleg del que no s’ha de fer en comptes del que s’ha de fer:

1)- Escriure cada dia només per omplir el bloc amb escrits que no aporten res de nou.
2)- Escriure més d’un cop al dia, encara que sigui molt interessant. Només admisible 
  com una excepció.
3)- Escriure menys de dos cops a la setmana, només admisible en període de vacances.
4)- Mirar les estadístiques de les visites i escriure condicionat per elles.
5)- No admetre comentaris.
6)- Admetre tots els comentaris, siguin com siguin.
7)- No contestar mai als comentaris.
8)- Escriure per deixar contents els teus lectors i no per dir el que realment penses.
9)- Predicar sense deixar espai per la discrepància i no admetre diferències del teu punt 
  de vista.
10)-Escriure consignes partidistes com si fos idea teva.

Ja veuràs amic Andreu, que no és tant difícil escriure un bloc, encara que reconec que si que és difícil continuar escrivint desprès d’uns anys, quan veus que el que has escrit i repetit moltes vegades al bloc, sembla que no faci cap efecte. 

Però en canvi el que sí que facilita escriure un bloc durant molt de temps és poder conèixer companys de viatge cap a Ítaca, poder descobrir compatriotes intel·ligents, cultes i ben preparats, i poder-te trobar amb patriotes de pedra picada com tu, Andreu.

Comptant amb gent com tu, Andreu, malgrat les nostres discrepàncies polítiques, tinc l’esperança de què aviat podrem fer realitat que la nostra nació esdevingui lliure!.

Benvingut a la catosfera!
Endavant amb la ploma Andreu!

Manel des de l’Exili 

Nota: Podem restar en pau els altres blocaires de les teves punyents opinions?Ó continuaràs delectant-nos igualment, als nostres, malgrat el teu blog?

1 Comment:

Andreu said...

Benvolgut Manel,

Home, després d'agraïr-te, novament, la teva molt interessant col.laboració, lògicament, els blocs més interessants seguiran sent, per a mí, els que em són de referència.

I, per tant, és als blocs de referència on donar opinió sempre es interessant.

Ja m'agradaria a mí, en un proper futur, tenir la meitat dels posts de lectors que té el teu bloc i els altres blogers de referència.

Res de regnes de taifes. Interacció.
I tant!
I sempre amb transquil.litat i bons arguments i bons aliments!!

Ben cordialment,
Andreu