Anti-americans, anti-americanes, espero que donats els aconteixaments dels últims dies no tingueu més que una cosa a dir: God bless America. Obama ha aconseguit la Presidència del país més important del món i això és una cosa que vosaltres, abanderats de la llibertat, la multiculturalitat i la igualtat de drets, no podeu ni somiar.Ai! aquests maleïts yankees als que tantes i tantes vegades heu acusat de racistes, us han demostrat el ridícul de la vostra suficiència. Cap país d'Europa pot permetre's un president negre o, com a mínim, no blanc. On queden ara tots aquells articles sobre si els USA estaven preparats per a tenir un president negre? I vosaltres? tan moderns i plurals que sou, esteu preparats per a això? No podeu ni sommiar-hi, perquè aquestes coses només passen als grans països.
Anti-americans, anti-americanes, Obama és negre i... últimes notícies! es pot ser negre i també ric. Fins i tot es pot ser negre i estudiar a Columbia. Es pot ser negre i tenir el poder del món. Però tingueu clara una cosa : això és possible als Estats Units d'Amèrica. Al país yankee, al país dels racistes capitalistes. Ai pobrets! m'hagués agradat veure la vostra cara quan el dia 20 vau descobrir que els negres americans no es dediquen a collir cotó. Sí, nois i noies, l'esclau negre del Cola Cao amb el que esmorzem cada dia no té cabuda a Amèrica.
I és clar, com que no podem canviar de color al president, no s'han fet esperar els comentaris assegurant que Obama, en el fons i tot i que no es noti, és blanc, perquè ve d'una familia en part blanca i els negres no poden fer gran cosa als Estats Units. Què fàcil és oblidar: Ray Charles, que aquest sí que era negre dels que us agraden, negre fosc i de familia pobre, va ser el compositor del meravellós himne de Georgia, un Estat on la "ubicació segregada" era una pràctica habitual pocs anys abans. Els negres, no ho dubteu, poden fer grans coses als Estats Units d'Amèrica.
Així que, anti-americans, anti-americanes, els homes i dones de l'Amèrica que tant odieu acaben de donar-nos una gran lliçó. Penseu-ho un parell de vegades abans d'acusar-los de res, perquè de drets individuals i colectius en saben un niu i això... això és just el que els diferencia de vosaltres.
10 Comments:
Consti que faig referència als antiamericans i no a d'altres comentaris, com els que es llegien al post de Dessmond i que no tenen a veure amb els antiamericans en qüestió
Jo sóc anti G.W. Bush i això fa que algunes vegades generalitzi (odio fer-ho, però és difícil no caure-hi) amb tots els dels EUA. Darrerament ho hem vist amb els anti israelians. Ningú pot ser anti "els habitants d'un país" és ficar en un mateix sac moltes persones, moltes formes de pensar. Tenim esperança amb l'Obama, però, potser en tenim massa? El temps dirà!
Gukgeuk,
Fantàstic article. Et felicito. Has posat el dit a la llaga i els anti-americans hauran de tragar i veure com se'ls remou l'estòmac. És més fàcil que USA tingui un president negre que no pas un català sigui president del govern espanyol.
Benvolguda GukGeuk,
L' aspecte formal de tot plegat, impecable. Ara caldrà veure com s' ho fa a l' hora de la veritat. Un cop es faci a l' idea que ha passat de candidat a President.
Et pronostico que amb la feinada que tindrà cada vegada el veurem més esblanqueït...i no ho dic amb segones jeje, només ho dic perque no veurà el sol.
De moment a la cursa de les primàries va sortir com el menys provable, i al final ha estat l' elegit. Els reptes li agraden...i sembla que se' n surt.
Salut i independència,
Cesc.
Jo no crec que hi hagi anti americans ni pro americans, el que hi ha son papanates d'ambdós costats.
Els USA tenen coses molt bones i molt dolentes com tothom, perqué Dèu creá als humans amb imperfeccions. Fou la seua voluntat i poca cosa hi podem fer.Els perfectes, son als altars.
I ja posats, una de les coses dolentes dels USA és en George W. Bush i la seua camarilla, un assot per la humanitat, del que fins i tot el mateix George Soros, amic de la seua familia en diu pestes, fins el punt d'haver-li retirat el seu finaçament i haver apostat pels demòcrates.
El problema que presentan els USA, a diferencia d'altres nacions, és que el que allá passa, afecta a tot el mon, i en canvi, només poden votar els nord americans.
Jo proposaria que, o bé ens deixan votar a tothom o bé es deixan de voler influir en la politica planetaria. Només és per una questió purament democràtica.
I aixó ens porta al controvertit N.W.O. però, deixem-ho, que aixó son figues d'un altre paner.
Cordialment.
Encertadíssim article, molt bon punt de vista.
Però nego la major.
Obama no és negre.
Que no és negre collons.
Queda molt bé dir-ho, però no ho és punyeta.
Dir que és negre només s'enten des d'una visió ariacèntrica de les ètnies segons la qual ser mig blanc no serveix per ser blanc però ser mig negre és més que suficient per ser negre.
No faig cap judici de valor, però dir que és negre és mentir, tant o més que dir que és blanc.
Jo trobo que l'equació segons la qual blanc+negre=negre es fonamenta en un subconscient racista. Ho sento, ho penso i us ho dic.
En l'època de l'esclavatge, un nen de mare negra i pare blanc era considerat negre a tots els efectes i romania esclau. Era el que en dèin la 'one drop rule' una gota negra i ja no ets admès en la raça pura superior blanca.
Renego de la one drop rule, em fa fàstic aquesta manera de pensar.
I tot això no és una pataleta meva, aquest debat sobre si Obama és blanc o negre als EEUU existeix, un fragment:
Either he’s a) black or b) white or c) half-black and half-white or d) an American and who-gives-a-damn about his ethnicity. I’m sure that a lot of us would pick option ‘d’ or even ‘b.’ However, let’s quit pretending that those who would pick option ‘a’ aren’t merely following a well-known American tradition.
Jo sóc de l'opció D, m'importa una merda, i sobre tot em rebenta que hi hagi tanta gent a qui li importa tant.
Tinc un negre a casa acabat d'arribar i si mai arriba a ser president de Catalunya no es deixarà mai fer una campanya basada en la pell.
Is Barack Obama black or white? The last time that question came up about a public figure was in reference to Michael Jackson.
(...)
I don't mean to spoil the party, but here is the bad news for African-Americans: Obama is not black.
To call the winner of Tuesday's election the "first black American" president is a complete misnomer -- if not misleading one -- and unnecessarily perpetuates racial divisions. (ho veieu?)
A journalist in Hawaii -- where Obama was born and grew up -- reminded me two years ago, just before the 2008 electoral process got underway, that the Democrat senator from Illinois is "as black as he is white".
Born to a Kenyan father and a white mother from Kansas, Obama grew up in a white family environment, but one that was lived in multiracial surroundings in Hawaii (and a brief stint in Indonesia).
(...)
Obama's victory proves that finally, some 40 years since the Civil Rights movement, a non-white (or a half white and half black) U.S. citizen can be elected commander-in-chief. King's dream of his country as a land of equal opportunity and of a land of freedom and justice is already fulfilled.
But have they fulfilled his vision of a nation "where people are not judged by the color of their skin but by the content of their character"? Hardly.
This election shows that some have been able to get pass the racial division that has colored its politics (pun is intended). But the majority has not.
In spite of Obama's mixed race and upbringing, he is still widely regarded as black. He is still judged by the color of his skin and not by the content of his character. (D'això em queixo)
The fact that Obama was touted as a black candidate, rather than the great, visionary and promising statesman that he truly is, is a sad reminder that racism is still embedded in its citizens' mentality. (voilà)
That a person born to mixed-race parents, even if one half is white, is still treated as a Negro is a racial prejudice that can only have come from the white supremacy mentality. (aquí, aquí!!!, òstia diu el que jo deia!!!)
What does it take for a person in the United States to be a "white", and thus enjoy the full rights and privileges of a U.S. citizen?
Asian Americans, especially those from Japan and Korea and lately India, are more integrated and accepted in white neighborhoods and are considered "white". Arab immigrants and their descendants were also considered white, perhaps more because of the color of their money. Of course 9-11 changed all that, and now Arabs, whether Muslim or not, are considered as blacks and subject to racial profiling.
Fortunately, there are enough (white) citizens who see past the color of a person's skin and thus helped Obama get elected on Tuesday. Exit polls showed that the while African-Americans overwhelmingly voted for Obama, 43 percent of white voters voted for the "black candidate". Its racial division is not as black and white as it was some 40 years ago.
And Obama seems to have played along and lived up to his racial designation, perhaps more as an election campaign strategy to win the black votes rather than as a conviction of his racial identity.
At the start of the Democrat primaries in January, most African-Americans were not convinced of his black credentials because he is not a descendant of African slaves as most of them are.
In fact, he had a predominantly white family upbringing, though admittedly, like many African-Americans, he was raised in a single parent family and did not come from a privileged family. Okay, he does attend a predominantly black church and is married to a black -- that makes him black.
But it is clear from his campaign oratories, including Tuesday night's acceptance speech, that his politics and his vision transcends racial divisions and the racist attitudes which still prevail.
If "change" is his platform and is also the main reason why many voted for him on Tuesday, then Obama would do everyone a great service by revealing his true mixed colors and start fighting to eliminate racism in the United States once and for all, and try to fulfill Martin Luther King's dream to the fullest.
At the personal level, the first order of the day for President-elect Obama is to shed the racial identity currently designated to him. The U.S. mainstream media could help by not calling him a black president.
Jo ja ho faig.
Espero haver-me explicat.
Benvolguts GukGeuk i Joliu
Chapeau als dos. Això m'agrada. I molt. Acollir, a la "meva nova casa", que ha estat possible gràcies a vosaltres, aquest debat, interesantíssim, i d'alta volada.
Són dues col.laboracions diferents, i les veig totalment complementàries, atès que tenen un nexe comú, però amb temàtiques diferents.
Joliu, segueixes finíssim, i documentadíssim.
I quant a la GukGeuk, la blogera revelació de la temporada, ella sap que sempre que vulgui, com en Joliu, pot publicar el que vulgui i quan vulgui.
Gràcies a tods dos, of course.
I, també, naturalment, a l'Artur, al Sergi Alzuria, en Cesc, en Josep-Empordà i els que vinguin.
També m'agrada veure com les col.laboracions de la GukGeuk obren molt la interrelació amb els blogers tarragonins i lleidatans.
En Josep-Empordà ens il.lustra des de les comarques gironines.
Tots sóm del mateix pais, i es bó que no hi hagai mai compartiments estancs des de la conurbació de Can Fanga.
A veure Joliu, jo m'estic referint al fet que Obama, abans de perfilar-se com possible guanyador, era indiscutiblement negre. El debat ha sorgit després.
Racista dius... els negres, foscos clars o com els vulguis, han mostrat el seu orgull per tenir un president negre.Dubtar de si obama és negre i no blanc és quasi com dubtar de si un català amb un pare extremeny és català o espanyol. És català si s'ha criat com un català! doncs Obama, tot i criar-se amb diners (que, ja ho dic, es pot) sempre ha dit, ha dit ELL, que pertany a la comunitat negra. T'imagines Obama dient "no, sóc tan negre com blanc"? No és racista dir que ell és negre en lloc de dir que és tan blanc com negre! O això, o que Amèrica està plena de racistes negres i Obama n'és un.
Efectivament Guk Geuk, acabas de dir una veritat com una catedral. De racistes n'hi ha de tots els colors. Aixó si, malgrat estar demostrat cientificament que de raça humana només n'hi ha una. L'ùltima raça que era humana i era diferent de la nostra era la dels homo sapiens neardentalensis, desapareguda fa uns 30.000 anys.
Malgrat aixó, els ùnics que ens autofustiguem, som els blancs.
Post a Comment