divendres, 30 de gener de 2009

L'Andreu té bloc

El passat cap de setmana l’ Andreu em va enviar un correu sol·licitant- me un post pel seu recentment estrenat i llargament esperat bloc. Em demanava que l’ escrit versés sobre el que jo considerava havia de ser un bloc, així... en genèric.
Com que, també jo, sóc un blocaire amb poc bagatge, poc experimentat, vaig estar temptat a dir-li que no m’ hi veia pas amb cor... però per altra banda vaig dir-me que podia ser un exercici força interessant...i vaig acceptar el repte.
Per deformació professional quan no sé i vull saber de qualsevol cosa, mai m’ esvero, normalment, faig el petit exercici de recerca i acostuma a passar que,cercant,trobes. Aquesta vegada, també, he estat prou de sort.

Hi havia un article a l’ LV de dilluns, d’en Francesc Marc Àlvaro, que em va ajudar força a sintetitzar les idees de com ha de ser un “opinador” d’ ofici. Els bloggers acostumem a no ser professionals de l’ opinió publicada, però això no vol pas dir que refusem de fer les coses ben fetes. Amb rigor.

L’ Àlvaro ens recomana que aportem el nostre punt de vista de manera eficaç, documentada, original i clara. Que ens mullem, d’ altra manera esdevindríem un frau.
Mullar-nos implica matissar, oferir arguments sòlids, aportar proves i exemples plausibles...i acceptar que tot el que diem és provisional, que no pontifiquem pas.
Apunta també que els nostres millors arguments són els que guarden una estreta relació amb premisses de fets irrefutables, del tipus “ la terra gira al voltant del sol”, la feina, tanmateix, es complica quan una part del públic, dels lectors, refusa principis que per nosaltres són indiscutibles. Cal assumir, doncs, que a voltes l’ ignorància esdevé trinxera.
També ens recomana no esperar l’ aprovació unànime de qui ens llegeix el que escrivim, ho qualifica d’ impossible ontològic. Tampoc és convenient expulsar del debat a qui pensa diferent, ni dimonitzar- lo, ni titllar-lo de mercenari, si la seva argumentació es regeix per criteris intel·lectuals i morals, fer-ho seria difamar-lo.

Cal també estar vacunats amb estoïcisme, contra els previsibles enemics de la llibertat.

També hi ha un article al Finantial Times Europe d’ avui dijous, d’ en David Gelles, que ens explica cap on derivarà el fenomen blocaire, és a dir, quan s’ incorpori a nivell corporatiu. La sort que tenim a Catalunya és que només mirant el fum endevines d’ on bufa el vent...

En Gelles en el seu article ens avança la força que el món blogger ja té avui a nord Amèrica, ho exemplifica amb el cas de l’ analgèsic Motrin que comercialitza Johnson&Johnson, i de la gran resposta antimarca que ha patit tant als blocs, com al facebook, com al twitter per fer una campanya que va molestar a les mares, al dir que portar els nounats aferrats al pit, en un farcell (ara és moda als USA portar la canalla com a l’ Àfrica), podia causar força dolor a l’ esquena, dolor que guaria la píndola de marres, les dones es van sentir ferides...i ja sabem com són!...i la J&J, ara, també ho sap.
Tot i que el responsable de mkt de McNeil Consumer Health Care, la filial de J&J,va córrer a disculpar-se per la campanya...el mal ja estava fet.

La lliçó ha previngut les empreses de la necessitat o els perills de no estar preparats per interactuar amb els “social media”. Malgrat la crisi, empreses com Ford Motor, PepsiCo, Wells Fargo i la Dell, estant creant nous llocs de treball d’ alt nivell, departaments, per interactuar amb les xarxes socials, amb noms tant bonics com : “director of social media”, “head of communities and conversation”, “vice-president of experimental marketing and digital communications manager”.
La seva feina consisteix en monitoritzar, vigilar, el que es diu de les seves companyies a la xarxa...ho podràs comprovar si mires qui t’ entra al bloc a través de motigo.com, per exemple...amb tots els noms que t’ hi poso.

J&J ha anomenat en Marc Monseau al desembre, un home amb una dècada d’ experiència a l’ empresa, amb la missió d’ interactuar, amb un mitjà que creix en influència.
Segons ens diu n’ Andy Sernovitz del Blog Council, ja ha passat el temps que les empreses només parlaven amb la premsa, i els departaments d’ atenció al client parlaven únicament amb els clients, ara ha aparegut algú pel mig, ni premsa ni clients, però que col·lectivament són més forts que els canals tradicionals, forts i ràpids.
La diferència rau en que ja no és una comunicació unidireccional, on les companyies es publicitaven als mitjans, ara s’ entra a l’ interacció.

La Jeanette Gibson de la Cisco Systems, ens diu que s’ ha passat de fer les coses a la “old way” a una de nova que consisteix amb enraonar amb els clients i potencials, la Cisco que porta en el tema des del 2007, uns veritables pioners, diu que els seus executius passen bona part del dia ocupats amb videoblogging.

La Dell també des del 2007, ja hi té un departament amb 45 persones encapçales pel Bob Pearson, rastregen blogs buscant denuncies de mal funcionament del seus productes i hi aporten solucions on-line, així mateix mantenen 80 comptes al Twitter i vint pàgines al Facebook. Per si no fos prou han encetat un fòrum per rebre el feedback dels clients i els suggeriments, es diu IdeaStorm. Bon nom.

Un dels avantatges que tots coincideixen a destacar és que a diferència d’ un departament d’ atenció al client clàssic, on si resols el problema o aportes la solució a un client ningú més no se n’ assabenta, en canvi si ho fas al bloc...et costa els mateixos diners i milers de persones es senten satisfets, si a més penses que centenars de persones no telefonen perquè troben abans la resposta...l’ estalvi esdevé majúscul.

En Pearson acaba per apuntar que portat correctament, els social media, no són només un bon mitjà per mantenir atesos els clients, sinó que aporta idees a R+D+i, a marketing i d’ altres departaments a uns costos més que raonables. Quan Dell aquest estiu va llençar el laptop Latitude, sis de les novetats que incorporava van ser suggerides al bloc IdeaStorm.

Expressament en aquest llarg post, he volgut evitar parlar de política, però tenim fenòmens ben propers com el d’ RCat on la xarxa ha estat l’ únic mitjà per fer arribar el missatge. A França varem poder veure en Bayrou un cas que caldrà estudiar amb deteniment, i a una altra escala i nivell (800M$) tenim l’ Obama.

Només una aportació a nivell polític i és que la revolució catosfèrica obligarà els polítics a ser-hi, i això voldrà dir que els obligarà a postular- se, a reflexionar. També voldrà dir que la Democràcia passarà de ser electiva a deliberativa. Els ciutadans esdevindrem per tant, també aquí, Netizens. I passarem de la militància passiva a la ciberacció, de simples espectadors a creadors. Es reforçarà la figura del cibermilitant, hi haurà un control de canal, de contrast d’ informació, els polítics mentiders podran ser assetjats, se’ ls seguirà pels seus compromisos adquirits i no acomplerts o desdits, una notable millora de control de qualitat. Un nou paradigma de plebiscit permanent.

És per tot això, benvolgut Andreu, que el fet que t’ hagis decidit de ser a la xarxa és una gran notícia. Ets on cal ser, i per Catalunya és molt bo que hi siguis.

Salut i independència,
Cesc.

2 Comments:

joliu said...

Això, ciberacció

Dessmond said...

I tal i com em fa notar n'Antoni Aira, cal seguir molt de prop el nou web de la Casa Blanca. El web d'en Joe Biden posa en dansa un web en favor de la "strong middle class", per tal d'arribar directament a l'elector.