EL FRACÀS ESTREPITÓS DEL TRIPARTIT, DE MONTILLA, DE CAROD, EN LES RELACIONS INTERNACIONALS DE CATALUNYA
El fet és greu. Molt greu.
Per primera vegada, en 32 anys, des de que es va restaurar la Generalitat, el representant diplomàtic d’un Estat , com Israel, amic de Catalunya, critica públicament, amb arguments, el govern català.
Israel i Catalunya han mantingut i mantenen nombroses i importants relacions culturals, comercials, econòmiques, científiques, esportives,…De tot tipus.
I durant tots els anys del presidència de Jordi Pujol, i àdhuc durant la de Pasqual Maragall, s’han produït nombrosos conflictes, armats, entre l’exèrcit israelià i diverses organitzacions terroristes teòricament propalestines, i ocupacions temporals de territoris aliens.
S’ha produït la invasió i estada, durant molt de temps, de l’exercit israelià al Sud del Líban; la més recent operació, ara fa dos anys i mig, contra Hizbullà, que bombardejava el nord d’Israel, fins arribar a Haifa, des de les seves posicions al sud libanès; les dues intifades, duríssimes.
O sia que l’operació d’aquestes tres setmanes a la franja de Gaza no significava cap novetat per als governs catalans.
Mai, mai, mai, havien arribat tant baix.
Tampoc en aquesta decisiva vessant de les relacions internacionals de Catalunya, bàsica per a l’avenç sobiranista del nostre poble.
Mai, en els 23 anys del President Pujol, o en els 3 de Maragall, mai, cap diplomàcia exterior havia posat en qüestió, públicament, actuacions o omissions , greus, d’un govern català.
El tripartit 2, de Montilla,Carod,Saura, ho ha aconseguit. I ens ha omplert, novament, de vergonya.
Ahir es va difondre una censura pública, a través d’una formal i oficial carta oberta, en català, en la nostra llengua, al govern tripartit actual, al conseller Saura, i a la pròpia Presidència Montilla.
Mai s’havia “abroncat” en públic, formalment, a un govern català, en temes greus, molt greus, com els que detalla l’Ambaixador israelià i que afecten la llibertat d’expressió i d’opinió de ciutadans de Catalunya: la seguretat i vida normal de la comunitat jueva a Catalunya; i la permissivitat, amb participacions destacades de Consellers del govern, i el silenci còmplice del responsable del govern català, el Sr. Montilla, en accions totalment contràries al respecte entre els països , amb suports a organitzacions terroristas definides i clasificades estrictament com a tals per la Unió Europea, com és el cas d’Hamas.
Fa poques setmanes va succeir l’affaire TheEconomist, on es va comprovar novament la desídia, incompetència, i manca de capacitat dels màxims dirigents tripartits, que obliden complir funcions asignades absolutament necessàries.
Allò va voler ser tapat i esboirat de la manera habitual del Tripartit Montilla. Posant pel mig a un tercer totalment aliè (el President Pujol) i desacreditant i intentant “matar” el missatger, sigui The Economist, sigui qualsevol bloc.
No en tenen ni idea. The Economist no té res a veure amb el Far del Baix Llobregat, ni està control.lat com aquest.
Israel i Catalunya han mantingut i mantenen nombroses i importants relacions culturals, comercials, econòmiques, científiques, esportives,…De tot tipus.
I durant tots els anys del presidència de Jordi Pujol, i àdhuc durant la de Pasqual Maragall, s’han produït nombrosos conflictes, armats, entre l’exèrcit israelià i diverses organitzacions terroristes teòricament propalestines, i ocupacions temporals de territoris aliens.
S’ha produït la invasió i estada, durant molt de temps, de l’exercit israelià al Sud del Líban; la més recent operació, ara fa dos anys i mig, contra Hizbullà, que bombardejava el nord d’Israel, fins arribar a Haifa, des de les seves posicions al sud libanès; les dues intifades, duríssimes.
O sia que l’operació d’aquestes tres setmanes a la franja de Gaza no significava cap novetat per als governs catalans.
Mai, mai, mai, havien arribat tant baix.
Tampoc en aquesta decisiva vessant de les relacions internacionals de Catalunya, bàsica per a l’avenç sobiranista del nostre poble.
Mai, en els 23 anys del President Pujol, o en els 3 de Maragall, mai, cap diplomàcia exterior havia posat en qüestió, públicament, actuacions o omissions , greus, d’un govern català.
El tripartit 2, de Montilla,Carod,Saura, ho ha aconseguit. I ens ha omplert, novament, de vergonya.
Ahir es va difondre una censura pública, a través d’una formal i oficial carta oberta, en català, en la nostra llengua, al govern tripartit actual, al conseller Saura, i a la pròpia Presidència Montilla.
Mai s’havia “abroncat” en públic, formalment, a un govern català, en temes greus, molt greus, com els que detalla l’Ambaixador israelià i que afecten la llibertat d’expressió i d’opinió de ciutadans de Catalunya: la seguretat i vida normal de la comunitat jueva a Catalunya; i la permissivitat, amb participacions destacades de Consellers del govern, i el silenci còmplice del responsable del govern català, el Sr. Montilla, en accions totalment contràries al respecte entre els països , amb suports a organitzacions terroristas definides i clasificades estrictament com a tals per la Unió Europea, com és el cas d’Hamas.
Fa poques setmanes va succeir l’affaire TheEconomist, on es va comprovar novament la desídia, incompetència, i manca de capacitat dels màxims dirigents tripartits, que obliden complir funcions asignades absolutament necessàries.
Allò va voler ser tapat i esboirat de la manera habitual del Tripartit Montilla. Posant pel mig a un tercer totalment aliè (el President Pujol) i desacreditant i intentant “matar” el missatger, sigui The Economist, sigui qualsevol bloc.
No en tenen ni idea. The Economist no té res a veure amb el Far del Baix Llobregat, ni està control.lat com aquest.
Però d’on no n’hi ha no en raja.
Ara, l’assumpte és molt més greu.
L’ocupació temporal de Gaza s’ha produït. I a cap pais europeu, a cap, cap ambaixador israelià ha fet pública una carta oberta de queixa, protesta, i demanda de canvi d’actuació, com ha succeït amb el Tripartit.
Carod, que basava les seves il.lusions obsesives de continuar amb un càrrec important al tripartit 3, en la suposada gran acció de relacions internacionals que estava fent, ha estat desaparegut.
Obertura de delegacions, i res mes. Ja varem veure de què va servir la delegació a London en l’affaire The Economist. Aquesta setmana, el viatger Carod se’n va a Nova York a obrir un altre local, i s’endú, de viatge pagat, alguns periodistes, i amics, com sempre fa.
El problema és que les relacions oficials “Catalunya-Israel” han “petat”.
Amb el silenci esfereidor, inepte, irresponsable, i la inacció total d’en Carod, i del mateix Montilla.
Creuen que callar els hi dóna menys problemes que actuar o dir el que hagin de dir. I això es propi de dèspotes, de tecnòcrates, si tinguessin coneixements, i, sobretot, de “negats” per a governar res.
No solament callen, no solament s’amaguen, no solament no orienten l’acció dels consellers i conselleres al respecte, en aquestes situacions. Són inútils. Irrecuperables.
No és una questió d’ideologies, de dretes, centre o esquerra, no es una qüestió de sobiranisme català o d’espanyolisme, no, és la clara demostració de que són incompetents, nuls, i inútils.
Vejam el mateix cas d’en Carod. Va posar en qüestió, ben aviat, el tripartit-1, la presidència de Maragall, el manteniment al govern d’ERC, etc., amb la seva il.luminada, irresponsable, sonada excursió nocturna, a Perpinyà, el gener del 2004,vulnerant totes les seves obligacions i promeses, per a ser gravat pels serveis d’informació espanyols. Aquella audàcia, imbècil, inexplicable i , sobretot, totalment negativa, contrasta amb la seva posició d’ara.
Passotisme total, excepte per a viatjar i acumular punts de les línies aèrees.
Quantes vegades ha canviat de persones de confiança en 2 anys, per a relacions exteriors. I com més va més inútils i poc preparats, per a que no facin ombra al de Cambrils. Huguet i Carod , pel que es veu, no n’encerten ni una quan nomenen un càrrec de confiança. El més posible és que els qui fallin, sempre, siguin ells dos.
I aquesta nefasta inacció/acció irreflexiva en política internacional, de Carod, de Montilla, del tripartit, és el pa nostre de cada dia en totes les altres matèries.
Això no és un govern, no és un Dragon Khan, és una molt dolenta i gens respectada casa de barrets, amb un senyor encarregat, un exseminarista il.luminadíssim, i un exanotador dels consums a comptadors elèctrics de la FECSA, de primeres figures.
De primeres figures de la tragèdia tripartita.
Andreu
-------------------------------------------------------------------------------------------------
EMBAJADA DE ISRAEL שגרירות ישראל
Carta oberta al President de la Generalitat de Catalunya
Què està succeint a Catalunya?
Benvolgut Sr. Montilla,
Ens adrecem a vostè mitjançant aquesta carta oberta per expressar la preocupació de l’Ambaixada d’Israel arran dels esdeveniments antisemites i anti-israelians que han tingut lloc a Catalunya darrerament.
Destacades personalitats polítiques dels partits que composen el tripartit que forma el Govern, han participat o donat suport a la manifestació anti-israeliana del passat dia 10 de gener a Barcelona o a les succesives i similars que han tingut lloc a Tarragona, Girona i altres ciutats catalanes. A totes elles s’ha difamat l’estat d’Israel, criminalitzant-lo. Els lemes i les consignes d’aquestes manifestacions res no tenen a veure amb la pau, el seu únic objectiu i contingut va ésser el d’atacar Israel. La presència d’encaputxats i d’una pistola qüestionen el seu caràcter pacífic. La participació de Joan Saura, Conseller d’Interior, persona responsable de la llei i l’ordre a Catalunya, a la manifestació de Barcelona, on es va cridar a favor de Hamàs (organització terrorista segons la Unió Europea), es varen cremar banderes d’Israel, es demanava el boicot a Israel i es varen distribuir pamflets on es criminalitzava les persones que públicament parlen a favor d’Israel, és inconcebible i preocupant.
La participació del senyor Saura i el silenci dels responsables polítics de Catalunya, davant d’aquesta espiral d’atacs i desqüalificacions contra l’estat d’Israel, considerem que generen l’ambient propici que va fer possible l’atac i les pintades a una de les sinagogues barcelonines (tal com var succeïr el dia 11 de gener). O també que determinats sectors de la societat es permetin intimidar o coaccionar a aquells que expresen lliurement posicions properes a Israel.
El Govern va modificar de manera unilateral la naturalesa oberta i pública d’un dels actes de Memòria de l’Holocaust. El fet que alguns líders polítics vinculin els actes de Memòria de l’Holocaust amb el conflicte entre Israel i Hamàs és moralment deplorable. Aquests fets han portat a la comunitat jueva de Catalunya a cancel·lar, com a protesta, la seva participació activa en els actes organitzats pel Govern amb motiu del Dia Internacional de la Memòria de l’Holocaust.
Estem profundament preocupats per la comunitat jueva i per la seva seguretat a Barcelona i a Catalunya.
Sr. President, esperem de vostè i del seu Govern que condemni de manera clara, contundent i inequívoca aquests actes violents, que garanteixi la seguretat de les comunitats jueves de Catalunya i que prengui mesures contra aquesta tendència totalitària que nega, mitjançant amenaces i violència, el dret a la paraula als ciutadans de Catalunya pel sol fet de donar suport a Israel.
Raphael Schutz
Embajador d’Israel a Espanya
Madrid, 19 de gener de 2009
Ens adrecem a vostè mitjançant aquesta carta oberta per expressar la preocupació de l’Ambaixada d’Israel arran dels esdeveniments antisemites i anti-israelians que han tingut lloc a Catalunya darrerament.
Destacades personalitats polítiques dels partits que composen el tripartit que forma el Govern, han participat o donat suport a la manifestació anti-israeliana del passat dia 10 de gener a Barcelona o a les succesives i similars que han tingut lloc a Tarragona, Girona i altres ciutats catalanes. A totes elles s’ha difamat l’estat d’Israel, criminalitzant-lo. Els lemes i les consignes d’aquestes manifestacions res no tenen a veure amb la pau, el seu únic objectiu i contingut va ésser el d’atacar Israel. La presència d’encaputxats i d’una pistola qüestionen el seu caràcter pacífic. La participació de Joan Saura, Conseller d’Interior, persona responsable de la llei i l’ordre a Catalunya, a la manifestació de Barcelona, on es va cridar a favor de Hamàs (organització terrorista segons la Unió Europea), es varen cremar banderes d’Israel, es demanava el boicot a Israel i es varen distribuir pamflets on es criminalitzava les persones que públicament parlen a favor d’Israel, és inconcebible i preocupant.
La participació del senyor Saura i el silenci dels responsables polítics de Catalunya, davant d’aquesta espiral d’atacs i desqüalificacions contra l’estat d’Israel, considerem que generen l’ambient propici que va fer possible l’atac i les pintades a una de les sinagogues barcelonines (tal com var succeïr el dia 11 de gener). O també que determinats sectors de la societat es permetin intimidar o coaccionar a aquells que expresen lliurement posicions properes a Israel.
El Govern va modificar de manera unilateral la naturalesa oberta i pública d’un dels actes de Memòria de l’Holocaust. El fet que alguns líders polítics vinculin els actes de Memòria de l’Holocaust amb el conflicte entre Israel i Hamàs és moralment deplorable. Aquests fets han portat a la comunitat jueva de Catalunya a cancel·lar, com a protesta, la seva participació activa en els actes organitzats pel Govern amb motiu del Dia Internacional de la Memòria de l’Holocaust.
Estem profundament preocupats per la comunitat jueva i per la seva seguretat a Barcelona i a Catalunya.
Sr. President, esperem de vostè i del seu Govern que condemni de manera clara, contundent i inequívoca aquests actes violents, que garanteixi la seguretat de les comunitats jueves de Catalunya i que prengui mesures contra aquesta tendència totalitària que nega, mitjançant amenaces i violència, el dret a la paraula als ciutadans de Catalunya pel sol fet de donar suport a Israel.
Raphael Schutz
Embajador d’Israel a Espanya
Madrid, 19 de gener de 2009
5 Comments:
Comparteixo totalment la teva denúncia i preocupació. Els fets són gravíssims. I la carta de l'ambaixador, absolutament pertinent.
La mateixa reacció del govern en conèixer de la carta és nauseabunda. No es preocupen pel seu contingut, sinó perquè l'hagi donat a conèixer. És a dir, per no haver pogut fer servir les seves males arts per evitar fós coneguda.
Certament, tenim un govern d'incompetents inùtils, aixó ja ho sabem.
Però al mon hi ha quantitats ingents de persones disposades a ajudar a les causes nobles més diverses, Catalunya només te als catalans.
Cal que els catalans siguem els que ens deslliurem del govern incompetent que tenim, perqué ningú més ens ho fará. Ni tant sols l'embaixador d'Israel, que dit sia de passada, és a l'estat espanyol a defensar els interessos d'Israel, i no pas els de Catalunya. I si per defensar els interessos d'Israel (contractes, negocis o el que sigui)ha de fotre a Catalunya, ho fará, i sense ni despentinar-se (aixó no té mèrit).
I no perqué sigui l'embaixador d'Israel, que aixó és extensiu a qualsevol embaixador de qualsevol pais.
Cordialment.
Josep-Empordà, completament d'acord.
Furiós, amic:
Si en lloc de ser l'Ambaixador d'Israel, hagués estat el de Holanda, Dinamarca ó Austria, tothom ho veuria com nosaltres. Just i necessari.
Però com es Israel..
Ara bé, al marge del conflicte de Gaza, el conflicte de relacions que la ineptitud i desastre tripartit han provocat és escandalós. Mai havia passat.
I jo, personalment, valoro molt la sensibilitat d'un diplomàtic d'un altre estat que s'adreça, en català. O sia que la diplomàcia israeliana ha obert un precedent, linguístic, molt positiu. I que es d'agraïr,
Josep-Empordà i Guk Geuk
D'acord. Defensen, per què es la seva feina, els seus interesos.Els d'Israel. Lògic. Però, en la somiada Catalunya independent, veieu que un govern com el que ara patim faria alguna cosa similar si la colònia catalana a l'Argentina, per exemple, (per no dir la colònia catalana a Castella-Lleó..), fos vilipendiada, o Catalunya fos objecte d'un manifestació contrària on hi participés algun ministre argentí o consejero de Castilla-LLeó?
Això si, of course, i el magnífic bloc de la GukGeuk ens ho recorda sempre, només ens tenim a nosaltres mateixos per a la causa de la llibertat plena col.lectiva.
Però sempre és bó tenir simpaties exteriors, i que alguns diplomàtics d'altres estats tinguin sensibilitat, per exemple, linguística per a la nostra llengua.
Gràcies per les aportacions,
Cordialment,
Andreu
Dies de Fúria,
OK. A mí el que sempre em resulta alliçonador és que un pais com Israel, un Estat sempre en perill, petit, amb poca població, conservi i faci, sempre, els esforços per fer conèixer clarament la seva posició, els perquès i el com. I tècnicament, ho saben fer molt i motl bé.
Comunicació. Comunicació. Claredat. Claredat.Transparència. Honestedat comunicativa. Rapidesa.
Acció, acció, acció, acció, prèvia reflexió acotada en el temps. Quan es decideix s'actua. I segueix l'acció. Fins aconseguir els objectius. I comunicació.
Aixi han transformat aquelles terres, en 60 anys, en un gran pais modern, modernitzat, tot i ser petit en extensió. Acció i cohesió social. Moltíssima cohesió social. La que dona una democràcia ferma, útil, i sempre al servei del seu poble.
Josep-Empordà, i Guk-Geuk,
Sí, plenament d'acord. Però quans pocs governs decideixen i saben actuar com ho ha fet l'Ambaixador d'Israel.
Jo, personalment, li dóno molt valor, moltíssim, a que la nota oficial sortís en català. Integrament en català.
Es un precedent magnífic, que, si més no jo, no recordo de cap altre estat. Una nota oficial (de protesta, com aquesta, o del que sigui) d'una Ambaixada, a Madrid, en català.
Ens respecten, potser molt més del que nosaltres mateixos ens autorespectem, en aquest sentit.
Post a Comment