diumenge, 18 de gener del 2009

Inici d'aprenentatge


Aquest aprenent de blogger ha d’aprendre moltes coses. Moltes. 
Però sempre el camí es fa caminant. 
Piano, piano, al començament.
No hi ha objectiu marcat, més que caminar i comprovar amb el temps, amb la dosi imprescindible,d’autocrítica, de qué serveix. 
Si serveix d’alguna cosa aquest intent d’esdevenir, de manera més adient, un element més, diferenciat,de l’opinió publicada sobre temes polítics, econòmics i socials, d’interès col.lectiu , 

Com a voyeur, espectador, més, menys o gens interactiu, o gairebé rellogat en alguns casos, del fenòmen bloggaire a Catalunya, i en català, principalment, alguns blocs han esdevingut, per a mí, importants mitjans d’informació i de formació d’opinió de referència. 

 Nomès en citaré tres, per a mí mítics, i que van ser aparcats ja fa algun temps. L’Aeroplà del Raval, de Tina Vallès; les Notes al Marge, de Carles Miró, i Les Paraules i els Dies, de Teresa Amat. 

Aquells tres blocs em van convéncer que el mitjà era adient per a autors i autores bons, molts bons, com els esmentats.

 Sortosament ja tornen a estar, amb altres blocs nous, entre nosaltres.
Després, ja més tard, pel 2002, vaig començar a descubrir els blocs més marcadament polítics, sobiranistes, analistes de la coniuntura política catalana. I també en vaig descubrir de molt bons. 

Aquest va ser, a grans trets, el meu camí de Damasc a la blogosfera.

Ara i adès, per tant, a decidir sobre el tema a exposar, anar millorant aspectes formals i anar sortint a l’aparador. 

Piano Piano.

Demano disculpes, en general, per les errades i defectes que veieu. I per a alguns amics i amigues els blocs dels quals encara no estan linkats , i són molt valuosos, per errors propis, que intentaré subsanar ben aviat.. 

Per a les primeres setmanes, aquest aprenent, dubitatiu encara, ha demanat a valuosos amics i amigues, amb acreditada experiencia i qualitat que m’ajudessin a donar un nivell de continguts bó, inicial, a aquest bloc que jo sol, aprenent molt endarrerit, estic lluny d’assolir.
Per tant, anireu veient articles d ‘insignes bloggers i també un recull sintètic de 10 Consells/conclussions/recomanacions per a aprenents de bloggers sobiranistes, escrits per aquests/aquestes mestres que han tingut la gentilesa d’ajudar-me. 
Inaugurem, per tant, aquest nou bloc, amb en Joliu, que aborda, i tant, l’actualitat política,i amb la GukGeuk, la jove basca, que em/ens fa les seves 10 recomanacions. 

Un agraïment i reconeixement personal especial, per ambdòs, que han estat decisius en el naixement d’aquest repte, repte bonic i positiu, per a un aprenent com jo amb voluntat d’aprendre.
Cordialment,
Andreu

5 Comments:

Cesc. said...

caram, benvolgut Andreu, estic uns dies fora i veig amb goig que el bloc agafa embrenzida.
Així m' agrada!
Amunt i crits!
Cesc.

GOS GÀNGUIL said...

Sort company!
Salut!

reflexions en català said...

Ja era hora!

Anònim said...

Cesc,

L'embranzida l'estan donant les amigues i amics blogaires, amb les seves magnífiques aportacions.
Si, sí, seguirem amb la dança.!!

Gos Gànguil,
Moltes gràcies. El difícil es mantenir-ho . Però ho intentaré.

Marc,
D'acord. Però no n'estava gens de convençut. Ara es quan me n'adono molt més clarament de l'esforç i vàlua que hi poseu. A veure que en sortirà. Gràcies.

Noticies locals said...

I bueno, després de tant temps, que heu aprés? jajajaja q bo